Exoneració de la responsabilitat empresarial quan quan el treballador no està donat d’alta
La Sentència Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (seu a Valladolid) de data 6 d’octubre de 2016 exonera a l’empresari de la responsabilitat a l’empresa que va delegar en la mútua la tramitació de l’alta d’un treballador
En relació a la responsabilitat empresarial quan el treballador no està donat d’alta la jurisprudència seguia la línia de sentències com les del Tribunal Suprem de 24 de maig de 1996 (rec. 2448/1995), 29 de desembre de 1998 (rec. 859 / 1998) i 18 d’octubre 2011 (rec. 68.672.011) entre d’altres. Aquestes sentències vénen establint que “el complex quadre de responsabilitats que sorgeix en els supòsits de falta d’afiliació, alta o cotització està compost dels següents elements:
1) l’empresari incomplidor d’aquests deures és, en principi, ell responsable directe de les prestacions previstes per posar remei a les conseqüències de l’accident;
2) la mútua d’accidents de treball i malalties professionals té obligació d’anticipar de manera immediata el pagament d’aquestes prestacions a l’accidentat, si l’empresari responsable directe no ho fa;
3) subsisteix la responsabilitat indirecta de garantia de les prestacions a càrrec de l’entitat gestora, per al supòsit d’insolvència del subjecte responsable de les mateixes, sigui l’empresa sigui la mútua patronal; i
4) la bestreta de prestacions per part de la mútua d’accidents de treball i malalties professionals subroga en el seu cas a aquesta en els drets de l’accidentat tant davant l’empresari responsable directe, com davant l’INSS responsable per via de garantia. “Així doncs, en els casos d’accident de treball en què el treballador no es trobi donat d’alta a la seguretat social, s’estableix la responsabilitat directa per a l’empresari, i subsidiària per l’INSS i la TGSS, havent entendre aquesta sense perjudici del deure de bestreta que sobre l’entitat mutualista recau, la qual per tant podrà repetir després contra l’empresari, i si aquest resultés insolvent, enfront de l’Institut i la Tresoreria, quant Fons de Garantia.
No obstant, la jurisprudència establerta en l’apartat anterior, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (seu a Valladolid) de data 6 d’octubre de 2016, exonera a l’empresari de la responsabilitat per prestacions donat que l’empresari havia delegat en una gestoria la pràctica de l’alta del treballador i va poder raonablement entendre i confiar que a l’inici de la prestació dels serveis el treballador posteriorment accidentat estava donat d’alta. No es pot entendre que la demora de la gestoria en la tramitació telemàtica de l’alta pugui determinar una responsabilitat empresarial.
els Fets
El 22 de gener del 2016 es va presentar demanda al Jutjat Social núm. 1 de Salamanca per part de MUTUA MIDAT CYCLOPS contra l’INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Donya Sonsoles sobre reclamació de quantitat, demanda que va ser admesa i contra la sentència del qual va presentar recurs de suplicación per la part actora . El recurs de suplicació va ser resolt pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (seu a Valladolid) mitjançant sentència de data 6 d’octubre del 2016.
Donya Sonsoles que és una empresària individual regentava un establiment de venda de begudes que es deia “BAR PIRRI”, el dia 4 de juliol de 2014 sobre les dotze del matí l’comunica al seu gestoria que ha de donar d’alta a l’empresa a un treballador per als dos dies següents, és a dir per als dies 5 i 6 de juliol. L’amo de la gestoria que es trobava de vacances intentar per via telemàtica tramitar l’alta del treballador sense aconseguir-ho fins el dia 5 a les huit i trenta i vuit minuts del vespre, figurant en els arxius informàtics de la Tresoreria General de la Seguretat Social l’alta del treballador el dia 5 a les huit i trenta i vuit minuts del vespre.
El dia 5 de juliol sobre dos quarts de la tarda quan estava prestant serveis per a l’empresa el treballador va patir un infart, va ser traslladat d’urgència a l’hospital on va rebre assistència mèdica. El metge de capçalera va expedir part de baixa qualificant inicialment com a derivada de malaltia comuna per infart agut de miocardi. El gestor de l’empresa va remetre a la Mútua un comunicat d’accident de treball del treballador ocorregut el 5 de juliol i la mútua va emetre informe mèdic de baixa per contingències professionals amb data d’efectes el 5 de juliol fins al 30 d’octubre en què es va emetre alta mèdica.
La mútua va abonar al treballador en concepte de prestacions econòmiques durant el període de baixa laboral un total de 3.729, 95 euros, i va abonar també les despeses de l’assistència mèdica prestada al treballador així com les despeses farmacològics prescrits al treballador. Remetent escrit a l’empresària Donya Sonsoles en data de 21 de juliol de 2015 comunicant-li que havia prestat assistència al treballador i que devia l’import a la Mútua per no haver donat d’alta al treballador en el sistema de la Seguretat Social.
Decisió del Tribunal Superior de Justícia
La jurisprudència doctrinal de la Sala Quarta del Tribunal Suprem ve a dir que en els supòsits de falta d’afiliació, alta o cotització, l’empresa és la responsable directa i l’Institut Nacional de la Seguretat Social és el responsable subsidiari, però la mútua ha d’anticipar el pagament, sense perjudici de repetir davant l’empresari i l’INSS.
D’acord amb aquesta jurisprudència la resposta de la Sala hauria de seguir aquest corrent, però entén que concorren unes circumstàncies específiques en el supòsit examinat que porten a concloure tot el contrari. Així doncs com s’ha anticipat en els fets de la sentència, l’empresària va contractar al treballador per prestar serveis el cap de setmana dels dies cinc i sis dels juliol, donant el dia abans de l’inici de la relació laboral les instruccions oportunes al seu gestoria perquè aquesta tramités l’alta del treballador. La gestoria rebre l’encàrrec però no va poder tramitar l’alta el dia quatre causa d’una fallada de connexió d’internet aconseguint-el dia cinc a dos quarts de la tarda. El treballador va patir un infart a una hora en què formalment no constava d’alta a l’empresa. Els fets anteriors segons el Tribunal Superior de Justícia donen forma a unes circumstàncies que es poden qualificar d’excepcionals i ens indiquen que l’empresa va fer el que estava a les seves mans complint diligentment amb el seu deure perquè l’alta del treballador fos efectiva abans que aquest comencés la prestació laboral.
Aquestes circumstàncies excepcionals són les que determinen segons el criteri del Tribunal Superior de Justícia l’exoneració de l’empresària doncs aquesta havia delegat en la gestoria la tramitació de l’alta el dia anterior a l’inici de la prestació de serveis per part del treballador accidentat, podent l’empresària raonablement entendre i confiar que en l’inici de la prestació de serveis el treballador estava donat d’alta, perquè la gestoria no el va avisar el contrari.
No pot doncs, la demora de la gestoria que no la de l’empresària en la tramitació telemàtica determinar una responsabilitat empresarial quan l’empresària a l’inici de la prestació pot confiar raonablement en què s’ha verificat l’alta. L’encàrrec de la gestoria de cursar l’alta del treballador s’ha produït per l’empresa amb caràcter previ al començament de la prestació dels serveis per part del treballador, sent el procediment telemàtic delegat a la gestoria el que va generar el retard en l’alta per una empresa que ha fet el que estava a la seva mà per al compliment de la seva obligació, de manera que van ser circumstàncies alienes a aquesta empresària i que estaven fora del seu control les que van determinar l’incompliment puntual de l’obligació de donar d’alta al treballador. Entenent el Tribunal Superior de Justícia que no hi ha voluntat incomplidora del sistema de protecció i cobertura.
conclusions
El Tribunal Superior de Justícia entén que es donen unes circumstàncies excepcionals que permeten l’exoneració de la responsabilitat empresarial, ja que l’empresària va donar instruccions al seu gestoria perquè tramités l’alta del treballador un dia abans de l’inici de la prestació de serveis, creant una situació en què l’empresària podia raonablement entendre i confiar que el treballador estava donat d’alta en el moment de l’inici de la prestació laboral sense saber que això no era així, a causa que la gestoria no va poder donar d’alta al treballador fins al dia que iniciava la seva prestació de serveis causa d’una fallada de connexió a internet. El tribunal conclou doncs que l’empresària va actuar amb tota la diligència deguda, i que no hi ha voluntat incomplidora del sistema de protecció i cobertura. En resum el que estableix el Tribunal Superior de Justícia en la seva sentència és que no pot imputar responsabilitat a l’empresa de l’incompliment puntual de l’obligació de donar d’alta al treballador quan la demora de l’alta va ser per circumstàncies alienes a la mateixa i que estaven fora del seu control.
Si té qualsevol dubte al respecte, no dubti en contactar amb nosaltres , Lúquez ASSOCIATS, SL ., Compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.