Nova sentència favorable a Lúquez Associats en matèria de dret i quantitat

En dates recents Lúquez Associats ha rebut una sentència de l’Jutjat del Social nombre 2 de Saragossa en què estima la pretensió del nostre assistit per demanda de dret i quantitat interposada després d’haver causat baixa voluntària en l’empresa.

En la demanda rectora el treballador rememora que va causar baixa voluntària a l’empresa efectuant un preavís de 19 dies, implorant a la qual va ser ocupadora la liquidació d’havers a la data de la cessació, l’impagament d’una mensualitat, quantitat a la qual es addicionaven els interessos moratoris, així com una sèrie de despeses meritades i sufragades per l’empleat. Per la seva banda l’Empresa, si bé va aquietar a l’existència del deute salarial reclamat, es va oposar a les peticions dineràries d’acord amb la institució de la compensació de deutes que recull l’art. 85.3 de la LRJS, que segons la demandada eren vençudes i exigibles, correspostes a despeses realitzades amb la targeta corporativa pel treballador sense autorització empresarial, incompliment de l’preavís a l’sostenir que aquest havia de ser de dos mesos i no l’efectuat per l’empleat i per l’existència una resolució per òrgan jurisdiccional estranger que contenia una condemna per competència post contractual.

En primer ordre de coses, la Magistrada Jutgessa denega les despeses reclamades pel treballador al no aportar prova suficient d’haver-se pagat amb mitjans propis. Per la seva banda, entrant al nus gordià de la reclamació, en primer terme la jutjadora concep que les despeses abonades pel treballador amb la targeta corporativa de la Companyia van quedar adequadament acreditades per la part actora en el seu patrimoni documental, referint aquests dispendis a viatges d’empresa i activitats en exercici de les seves funcions, de manera que no corresponia cap compensació. A col·lació, també denega la compensació per la manca de preavís invocat per la Societat demandada, ja que en el contracte que regulava la relació laboral no es feia referència a cap preavís especial en cas de dimissió expressa de l’treballador, ni la norma convencional el regulava , i és aplicable la norma general d’l’art. 49.1 d) de l’ET -15 dies-, que si va complir el reclamant. Com a colofó, tampoc era títol hàbil per compensar deute la resolució dictada per òrgan judicial estranger, a l’desconèixer tot el tràmit processal seguit, o si el pronunciament invocat era o no ferma, per la qual s’estimava la petició salarial exhibida pel denunciant. A aquesta quantitat es devien incrementar els interessos moratoris de l’art. 29.3 de l’ET, que valgui recordar s’han de calcular com va establir l’Alt Tribunal en Sentència de 17 de juny de 2014, equiparant aquests interessos als previstos en l’art. 1108 de el Codi Civil.

Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.