Obligació de comunicar la superació del nivell de rendes quan s’està percebent el subsidi per desocupació
Recents sentències del Tribunal Suprem de 19 i 22 de Febrer, que rectifiquen doctrina anterior de l’any 2.014, indiquen que la no comunicació a l’SEPE, sense justificació, de la percepció de rendes superiors al mínim permès durant menys de 12 mesos és causa d’extinció del subsidi d’atur des del moment en què es produeix la causa d’incompatibilitat.
Els fets de les dues sentències referenciades consisteixen en què un perceptor del subsidi d’atur per a majors de 52 anys (ara de més de 55 anys), en la primera sentència rescata tres plans d’estalvi, i en la segona es rescata un fons d’inversió , sense dir al SEPE en què mes es va percebre. A banda i el SEPE els va sancionar amb la pèrdua del dret a la prestació per la comissió d’una falta greu així com la devolució de l’indegudament percebut des del moment dels rescats fins a la resolució del SEPE. Es tracta doncs de decidir sobre les conseqüències jurídiques que es deriven dels fets exposats, i que, en essència, es refereixen a la percepció d’uns rendiments nets no comunicats al SEPE en el moment de produir-se.
El Tribunal Suprem, modificant doctrina anterior, entén que:
1. El dret a percebre el subsidi per desocupació està condicionat a la manca per part del beneficiari de rendes de qualsevol naturalesa superiors, en còmput mensual, al 75% del SMI, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries, considerant-renda a aquests efectes els ingressos dels rescats esmentats.
2. Són aplicables al subsidi de desocupació les normes sobre suspensió i extinció previstes per a la prestació contributiva de desocupació, així mateix el subsidi se suspèn per l’obtenció, per temps inferior a 12 mesos, de rendes superiors a les assenyalades, i per deixar de reunir per temps inferior a 12 mesos el requisit de responsabilitats familiars, quan hagués estat necessari per al reconeixement del dret.
3. Entre les causes de suspensió o extinció de les prestació contributiva d’atur, aplicable al subsidi està la imposició d’una sanció en els termes que preveu la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social. Aquesta causa de suspensió o extinció és autònoma i condueix al que s’estableix per a les infraccions dels treballadors o assimilats, beneficiaris i sol·licitants de prestacions qualificades com a infracció greu: no comunicar, excepte causa justificada, les baixes en les prestacions en el moment en què es produeixin situacions determinants de la suspensió o extinció del dret (entenent per tal l’immediat i en tot cas abans que transcorri el temps -normalment al final de mes que determina la percepció d’una nova mensualitat indeguda), o quan es deixin de complir els requisits per al dret a la percepció quan per qualsevol de les causes esmentades s’hagi percebut indegudament la prestació, sempre que la conducta no estigui tipificada com a infracció lleu (RDLeg 5/2000 art.25.3). En sentit contrari, en aquells casos en què el perceptor del subsidi si hagués comunicat a l’entitat gestora la concurrència d’aquests meritacions que determinarien la suspensió o extinció del dret, la norma sancionadora no resultaria d’aplicació i entrarien en joc les específiques del subsidi d’atur.
4. Sostenir el contrari equivaldria a justificar que en realitat no existiria cap diferència entre dos perceptors del subsidi quan un d’ells ha complert amb l’obligació de declarar aquells ingressos que li imposen els preceptes citats i un altre no ho hagués fet, ja que en tots dos casos únicament es produiria la suspensió del dret com a resultat final.
5. En no haver-se comunicat la incidència, la situació de fet és contemplada en principi com a infracció greu (RDLeg 5/2000 art.25.3), sancionada amb la pèrdua de la prestació (RDLeg 5/2000 art.47.1.b), així com amb la devolució de quantitats indegudament percebudes (RDLeg 5/2000 art.47.3).
6. I respecte a la determinació de l’abast que l’extinció del subsidi hagi de tenir a efectes de la imputació temporal d’aquests ingressos com de la devolució de quantitats indegudament percebudes, en suposar la no declaració d’aquests ingressos l’extinció del subsidi i no la suspensió imputable al mes en què s’ha produït la meritació, previst per a aquells casos en què sí que s’hagués posat en coneixement de la Gestora, s’exigeix la devolució del que indegudament percebut des que la incompatibilitat va tenir lloc.