El poder disciplinari de l’empresa i les xarxes socials (I)

El Dret, no és una ciència immòbil, sinó que va evolucionant coadjuvat amb la pròpia societat del qual emana. Així doncs, les noves tecnologies i les novas maneres de comunicar-se, també han de ser recollides pel nostre ordenament jurídic amb l’ànim de regular aquest nou gènere d’interrelació. Dit això, segur que els sona molt familiar, Facebook, Twitter, Tuenti, Instagram, Linkedin, noms de xarxes socials a què ens hem acostumat en els novíssims anys i que ja constitueixen part de les nostres vides.

Mitjançant elles, vam conversar sobre el que ens inquieta, sobre els nostres pensaments, vam publicar la nostra vida privada a un determinat col·lectiu, però també, i en la generalitat dels supòsits, inconscientment, fem participis de la nostra privacitat a les empreses per a les quals treballem. Doncs bé, val la pena tenir en compte que la seva utilització pot irradiar en l’esfera laboral, i l’empresa a la qual presta els seus serveis, notificar-li el seu acomiadament. Centrant-nos en el poder disciplinari de l’empresa, aquest es concentra en tres grans qüestions.

La primera seria els acomiadaments disciplinaris que tenen el seu origen en què el treballador dedica la jornada laboral, en la seva totalitat o parcialment, a navegar en les xarxes socials en lloc d’executar les tasques encomanades. La segona, la relativa als acomiadaments disciplinaris que es deriven de comentaris abocats a les xarxes socials. Finalment, els acomiadaments disciplinaris que es deriven de que l’empresa obté en les xarxes socials informació del treballador que suposa una fallida de la bona fe contractual per part d’aquest.

Si li és interessant aquesta matèria, en publicacions posteriors, ens focalitzarem en cadascuna dels tres paradigmes sorgits arran de la instauració de les xarxes socials en les nostres vides, que ineludiblement irradia en la nostra esfera personal, perquè vostè, empresari o empleat, conegui els seus drets i obligacions.