El Tribunal Suprem declara vàlid abonar la indemnització per acomiadament objectiu amb un pagaré si es lliura juntament amb la carta

La sentència considera que el document tant si té data de venciment en el mateix dia com si no la indicació funciona, igual que un xec, com a títol de crèdit pagador a la vista pel que compleix amb el que estableix l’article 53.1 , b) de l’Estatut dels Treballadors, que obliga a l’empresari a posar la indemnització a disposició de l’empleat acomiadat de manera simultània a la comunicació de l’acomiadament.

La sentència recorreguda del TSJ d’Andalusia entenia que el citat pagaré no comporta la simultània posada a disposició de la indemnització, sinó que és un títol que conté una promesa de fer efectiva una quantitat de diners, a la data de venciment del mateix prèvia presentació en l’entitat bancària corresponent, i que serà atès d’existir diners en el compte que es va emetre, el que implica que no es posa a disposició del treballador la indemnització, i conseqüentment qualificava l’acomiadament com improcedent

No obstant això el Suprem indica que la seva jurisprudència ha anat flexibilitzant el requisit relatiu a la classe d’instruments susceptibles de produir la posada a disposició simultània a la comunicació de l’acomiadament. Per al Tribunal Suprem, el pagaré es va lliurar simultàniament amb la comunicació de l’acomiadament i té com a data de venciment el 20 de desembre de 2013, el mateix dia del seu lliurament i de la comunicació de l’acomiadament. “Sent això així, és clar que el pagaré permetia, igual que un xec, un pagament a la vista, i que l’actora, si en lloc de rebutjar–ja que no havia dilació en el lliurament, ni consten discordances en la quantitat ni manca de provisió de fons- ho hagués recollit, podria haver-ho fet efectiu el mateix dia, obtenint així una posada a disposició simultània a la comunicació de l’acomiadament, sense perjudici que, si per alguna circumstància aliena a la treballadora acomiadada -per exemple no abonament pel banc per falta de fons disponibles, com passaria també amb un xec- no s’efectués la realització del pagaré, sempre tindria oberta la via per reclamar la improcedència de l’acomiadament per no haver existit, de manera simultània al lliurament de la comunicació del acomiadament, una veritable posada a disposició de la indemnització “.