El Tribunal Suprem manté els drets del conveni encara finalitzada la ultraactivitat del mateix.
Un dels aspectes més importants que va introduir la reforma laboral de l’any 2010 (Llei 3/2012), era el de la fi de la ultraactivitat dels convenis col·lectius, és a dir la fi de la pròrroga indefinida del que estipula conveni fins que les parts acordessin un de nou. La reforma laboral, establia que transcorregut un any des de la denúncia del conveni per expiració de la seva durada, sense haver-se acordat un nou conveni, el mateix deixava de tenir vigència i passava a aplicar-se el d’àmbit superior que fos d’aplicació.
El Tribunal Suprem, mitjançant Sentència de 17 de Desembre, ha acabat amb la interpretació literal del precepte, en una resolució molt important en el marc de la negociació col • lectiu i en tot l’àmbit laboral de les empreses, per la qual determina que els drets recollits en els convenis per als treballadors que estan en plantilla segueixen vigents tot i que el conveni hagi decaigut per fi de la ultraactivitat, perquè, segons l’Alt Tribunal, formen part dels contractes individuals dels treballadors des del moment que es va iniciar la relació laboral, tenint naturalesa jurídica contractual, sent per tant exigibles entre empresa i treballador pel contracte de treball que els vincula. En conseqüència, i per a la seva supressió, reducció, modificació, … s’haurà d’acudir a la modificació de condicions de treball.
Res diu respecte als treballadors contractats amb posterioritat a la fi de la ultraactivitat, però sembla entendre que, si s’escau, no es puguin aplicar els drets del conveni caducat.
En el supòsit que ha resolt ara el Tribunal Suprem, l’empresa va entendre que en haver transcorregut un any de vigència prorrogada o ultra-activitat prevista pel nou text legal de 2012, sense que s’hagués subscrit un nou conveni d’empresa, deixava de ser aplicable l’anterior i al no existir conveni d’àmbit superior, va comunicar als treballadors que a partir de llavors aplicaria l’Estatut dels Treballadors. D’aquesta manera, va abonar la nòmina del mes llavors en curs -juliol 2013- en dues quanties diferents: un període a raó del salari anterior, segons en el conveni finalitzat, pels dies en què encara estava en vigor el conveni i una altra quantia inferior pel període restant, d’acord ja a l’Estatut dels Treballadors, sempre segons la pràctica seguida per l’empresa. El Tribunal Superior de Justícia de Balears va declarar no ajustada a dret la conducta empresarial i, interposat recurs de cassació per l’empresa, que ha estat desestimat pel Tribunal Suprem.