El TS estima recurs contra el Reglament dels ERO (1483/2012).

La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha anul·lat part de l’article 35.3 del Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu, de 2012, per considerar contrari al que estableix l’Estatut dels Treballadors la definició que fa de la insuficiència pressupostària que determina l’existència de causes econòmiques justificatives d’acomiadament col·lectiu quan l’empresa és una entitat (pública o privada) de les previstes en l’article 3.2 de la Llei de Contractes de l’Estat (administració de l’Estat i de les comunitats autònomes, entitats que integren l’administració local, entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, organismes autònoms, universitats públiques, diputacions forals i juntes generals del País Basc, i diverses entitats de dret públic).

L’article 35.3 del Reglament introdueix dos criteris per determinar si hi ha insuficiència pressupostària: el dèficit pressupostari de l’Administració pública de referència en l’exercici anterior, i la minoració de crèdits en un 5% en l’exercici corrent o en un 7% en els dos exercicis anteriors. Per al Suprem, segurament els dos criteris poden reflectir situacions d’insuficiència pressupostària; és a dir, situacions en què l’empresa no disposa d’una previsió d’ingressos suficient per fer front als serveis públics que té encomanats. Ara bé, recorda la sentència, “el que la norma legal de referència -és a dir, l’actual disposició final 20a de l’Estatut dels Treballadors- configura com a causa justificativa de l’acomiadament col·lectiva no és la mera insuficiència pressupostària, sinó la ‘insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent ‘”.

Per al Suprem, “aquesta important adjectivació està literalment absent en l’art. 35.3 del Reglament i, sobretot, aquest precepte reglamentari no respon a l’exigència legal que la insuficiència pressupostària sigui persistent: el simple dèficit pressupostari de l’Administració pública de referència en l’exercici anterior no implica forçosament tal persistència; i pel que fa a la minoració de crèdits, tot i que pugui de vegades ser indici d’aquesta situació, no condueix ineluctablement a ella “.

La sentència no tindrà efecte retroactiu, de manera que els ajustos aplicats al sector públic a l’empara de l’article no tindran marxa enrere.