En cas d’acomiadament objectiu no s’aplica la prioritat de permanència que tenen els representants un cop finalitzat el seu mandat
La garantia de permanència que tenen els representants dels treballadors dins de l’any següent a la finalització de la seva tasca com a representants només s’aplica en el cas que es tracti d’un acomiadament o sanció per actes disciplinaris relacionats amb el seu càrrec realitzats durant el seu mandat com representants, sense que es pugui estendre aquesta garantia als acomiadaments objectius (sent. del TS de 16.09.13).
Una companyia del sector de la construcció va acomiadar per causes objectives (econòmiques i productives) a dos treballadors que havien estat delegats de personal, argumentant la forta disminució de vendes que havien sofert a causa de la crisi econòmica. Com l’acomiadament es va produir als deu mesos de deixar de ser delegats de personal, els treballadors van al·legar que s’aplicava encara la garantia de prioritat de permanència en l’empresa i van sol·licitar la declaració de nul·litat de l’acomiadament per violació de la llibertat sindical.
En última instància, el Tribunal Suprem es pronuncia a favor de l’empresa i desestima la petició dels treballadors. En la sentència, el Tribunal reconeix que fins a la data hi ha hagut sentències contradictòries dictades per diferents tribunals superiors de justícia sobre aquesta qüestió, de manera que “procedeix resoldre la disparitat doctrinal”. I ho fa posicionant-se a favor de l’empresa.
Entre els seus arguments, el Suprem assenyala que el mateix Estatut dels Treballadors fa una distinció entre la garantia de prioritat de permanència en l’empresa “en els casos d’extinció del contracte per causes tecnològiques o econòmiques (art. 68.b de l’ET)” i la de “no ser acomiadat ni sancionat per actes realitzats en l’exercici de la seva representació durant l’acompliment de les seves funcions representatives o dins de l’any següent a la finalització d’aquesta tasca (art. 68.c de l’ET)”.
I segons la redacció de l’ET, entén el Suprem, “les diferències entre les garanties estudiades són evidents”, ja que la primera dona la prioritat de permanència mentre el representant “està en actiu”, mentre que la segona estén els seus efectes a les decisions empresarials “preses fins i tot durant l’any posterior al seu cessament en les funcions representatives”.
A més, raona el Suprem, encara que ambdues garanties tracten de garantir la independència del representant dels treballadors en l’exercici de les seves funcions, la primera es concedeix enfront dels acomiadaments o extincions contractuals fundades en causes objectives, mentre que la segona es dóna “front als acomiadaments per causes subjectives, és a dir, acomiadaments i sancions disciplinàries motivades per actes de l’acomiadat “.
Per tot això, conclou el TS, no es pot entendre en cap cas que la garantia d’un any un cop finalitzat el mandat dels representants s’hagi d’aplicar als acomiadaments fundats en causes objectives.