Es declara nul l’acomiadament d’un treballador de baixa per accident laboral

La sentència del Jutjat del Social 33 de Barcelona, és la primera sentència a Espanya que anul·la per discriminatori l’acomiadament d’un treballador que es trobava en situació d’incapacitat temporal, de durada incerta, provocada per un accident laboral. La resolució, aplica la jurisprudència europea que rectifica el criteri sostingut fins ara pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que rebutjaven que pogués considerar-se nul un acomiadament basat en una situació de malaltia i que consideraven l’acomiadament com improcedent.

El cas és l’acomiadament de treballador accidentat, dos mesos després de succeït el contratemps, quan segueix de baixa mèdica rebent assistència sanitària i percebent prestacions econòmiques de la Seguretat Social, i després d’haver informat al seu superior que la seva reincorporació no seria a curt termini. La Sentència dictamina que l’acomiadament és discriminatori per raó de discapacitat, i per tant, nul. A més, l’actuació ha lesionat drets fonamentals com la integritat física, la seguretat o la dignitat, aplicant així la recent sentència del TJUE. Conseqüentment ha d’readmitirse al treballador en un lloc adequat a la seva limitació física, i es condemna també a l’empresari a una indemnització per danys morals i una altra per danys materials. La sentència considera, a la vista dels fets acreditats, que en la situació analitzada concorren els “indicis” apuntats a la STJUE per concloure que la limitació patida pel treballador a conseqüència de l’accident de treball és “duradora” i, per tant, qualificable com a “discapacitat”:

La decisió del Tribunal de la UE, dƇ de desembre de 2016, respon a la qüestió prejudicial plantejada pel mateix jutjat i que preguntava si és una discriminació directa per discapacitat l’acomiadament d’un empleat només pel fet d’estar en situació de baixa temporal durada incerta. La sentència del TJUE recorda que la definició de discapacitat compresa en la Directiva 2000/78, sobre la igualtat de tracte en l’ocupació, s’ha d’interpretar a la llum de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat. El Tribunal Europeu conclou que no resulta possible equiparar els conceptes de “malaltia” i “discapacitat”, de tal manera que no es podria entendre la malaltia com un motiu de discriminació als efectes que preveu la Directiva comunitària. Segons aquesta normativa, l’acomiadament serà nul quan resulti discriminatori per raó de discapacitat “duradora”. La sentència del TJUE, per tant, obliga necessàriament a modificar la doctrina del TC i del TS que haurà de cedir, necessàriament, davant la prohibició de discriminació per discapacitat establerta en la Directiva, com a mínim, quan aquesta incapacitat pugui esdevenir en duradora.