L’abonament dels plusos en vacances.
Recents sentències de l’Audiència Nacional, assenyalen un nou criteri quant a l’abonament dels plusos durant les vacances, indicant l’obligació a l’Empresa de pagar als seus empleats durant el període de vacances la mitjana mensual de totes aquelles retribucions variables i complements que es percebin durant l’any.
El criteri adoptat per la sentència de l’Audiència Nacional es fonamenta en l’article 7.1. de la Directiva Comunitària 2003/2008 / CE, i en la interpretació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència C-139/12, de 22 de maig de 2014. El citat precepte estableix que “Els Estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè tots els treballadors disposin d’un període d’almenys quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes, de conformitat amb les condicions d’obtenció i concessió establertes en les legislacions i / o pràctiques nacionals “, i la interpretació del TJUE va establir en el cas concret l’obligació per a l’Empresa d’abonar la mitjana de les comissions per venda d’un comercial durant el període en què el treballador no presta els seus serveis i per tant no pot generar l’esmentada comissió.
En la base d’aquest pronunciament del Tribunal europeu, l’AN va un pas més enllà, indica que quan el TJUE indica que tot treballador durant les vacances de percebre almenys la seva remuneració normal o mitjana, s’inclourà en aquesta remuneració tota mena de plus que es cobren per actuacions concretes i no necessàriament recurrents com la nocturnitat, els caps de setmana i festius, la jornada partida o la perillositat.
Tot això amb independència del que estableixin els convenis col·lectius, ja que el precepte comunitari, interpretat pel TJUE en els termes ja exposats, ha de prevaler necessàriament en virtut del principi de supremacia del dret comunitari enfront de les legislacions o pràctiques nacionals que ho contradiguin; així doncs, si un conveni col·lectiu s’oposa al que disposa l’article esmentat, ha de prevaler el que disposa el mateix segons la interpretació del TJUE.