Pot qualificar-se la defunció d’un treballador desplaçat mentre es trobava descansant a l’hotel com a accident professional?

El Tribunal Suprem coneix d’un recurs de cassació interposat per una Mútua d’Accidents de Treball contra la sentència d’un Tribunal Superior de Justícia en la qual considerava com a accident de treball la mort d’un treballador que es trobava descansant en un hotel, amb motiu del trasllat a una altra província per treballar. El Tribunal Suprem revoca la sentència del TSJ i entén que no es tracta d’un accident de treball.

El Tribunal Suprem considera que la qüestió plantejada en el present recurs consisteix a determinar si pot ser qualificat com a contingència professional, modalitat d’accident en missió, la mort del treballador traslladat a una altra localitat que esdevé mentre el mateix descansava a l’habitació d’un hotel.

Per determinar la qualificació de l’accident el Tribunal al·ludeix a la sentència del Ple de 6 de març de 2007, en la qual s’especifica sobre la modalitat d’accident en missió com a modalitat específica de l’accident de treball, que tot i que en ocasions es compari amb l’accident “in itinere” (els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball) no tot accident esdevingut durant la missió té una connexió necessària amb la feina, i per tant, ha de ser qualificat com accident de treball .En aquest sentit, el Tribunal entén que ha d’acreditar-se l’existència de connexió entre l’esdeveniment i la feina, ja que aquest és el règim general previst en l’antiga Llei general de la Seguretat Social.

El fet que la normativa sobre Seguretat Social no reguli de forma expressa l’accident “en missió” ha obligat que la seva configuració es realitzi a través dels tribunals de justícia. En aquest sentit, està totalment acceptada en la pràctica judicial l’extensió de la “presumpció de laboralitat” continguda en l’art. 115.3 de l’antiga LGSS a les situacions de desplaçament laboral del treballador, si bé, els seus concrets límits són objecte de discussió. En tot cas, l’opció que predomina en la doctrina del Tribunal Suprem és l’acollida per aquesta recent STS-1 febrer 1 2014. En concret, aquesta última considera que la contingència soferta a l’hotel, mentre el treballador es troba descansant fruit del seu desplaçament per motius laborals a una altra localitat, no entraria dins de la “presumpció de laboralitat” i per tant, llevat que es demostri la seva conseqüència per motius laborals, no pot ser qualificada com a accident de treball .. per això el Tribunal Suprem entén que no pot apreciar-se l’existència d’una contingència professional, sinó d’una comuna, recolzant-se a més en els ja diagnosticats riscos de la salut de l’empleat, que no estaven relacionats amb l’activitat laboral, de manera que casa la sentència recorreguda i la revoca.

En definitiva, es rebutja el criteri que sosté que durant tot el desenvolupament de la missió el treballador es troba en temps i lloc de treball, encara que es tracti de períodes aliens a la prestació de serveis, de descans o d’activitats de caràcter personal o privat i s’admet que no tot el que succeeix durant la missió té necessària connexió amb el desplaçament, motiu pel qual no ha de resultar prou amb que concorri aquest perquè entri en joc la presumpció d’accident prevista en la legislació de la Seguretat Social.