Rescissió del contracte per modificació substancial com cessament involuntari a la feina per accedir a la jubilació anticipada
Tot i que no es contempli en els supòsits esmentats en la LGSS art.207.1.d), s’entén que concorre el requisit de cessament involuntari per accedir a la jubilació anticipada en un supòsit de rescissió voluntària de la relació labora l per part d’una treballadora que va patir una modificació substancial de condicions de treball consistent en una retallada salarial de 758,74 € / anuals.
Així es va estimar en la instància i es va confirmar en suplicació, amb base en els següents arguments:
- La rescissió objecte de controvèrsia no és un cessament produït per una causa imputable a la lliure voluntat el treballador a l’estar influenciada per una modificació substancial que es pot qualificar com a “raó objectiva” de caràcter laboral que impedeix que la formació de la voluntat extintiva sigui lliure.
- En aquest sentit, la mateixa regulació sobre aplicació de legislacions anteriors per a causar dret a pensió de jubilació (LGSS disp. Trans. 4a) estableix que: -s’entén per lliure voluntat del treballador la inequívoca manifestació de voluntat de qui, podent continuar la seva relació laboral i no havent-hi raó objectiva que la impedeixi, decideixi posar fi a la mateixa. – es considera en tot cas, que el cessament en la relació laboral es va produir de forma involuntària quan l’extinció s’hagi produït per alguna de les causes previstes en la LGSS art.267.1.a). Disposició, l’apartat 5è, es refereix precisament al tipus de rescisiócontractualal que ens ocupa (ET art.41.3).
- El treballador va al·legar la sentència del Tribunal de Justícia que en un cas d’acomiadament col·lectiu va assimilar tal rescissió a un acomiadament (TJUE 11-11-15, assumpte Pujante Rivera C-422/14). Concretament, la sentència va concloure que, en aquest context la rescissió d’un contracte de treball arran de la negativa del treballador a acceptar una modificació unilateral i substancial dels elements essencials del contracte en el seu perjudici, és un acomiadament, un cessament involuntari. El TSJ entén que res impedeix extrapolar les consideracions conceptuals d’aquesta doctrina del TJUE a un àmbit diferent com és el de la seguretat social, ja que aquest supòsit extintiu constitueix, en tot cas, un cessament en el treball per “causa no imputable a la lliure voluntat del treballador “en haver-se produït per causes objectives en una situació de reestructuració empresarial. La pròpia unitat de l’ordenament jurídic no pot permetre que una norma de seguretat social consideri que l’extinció derivada d’una modificació substancial de condicions de treball no equival a un acomiadament, quan una norma comunitària, en la interpretació que li dóna el TJUE, considera que aquesta mateixa extinció contractual, bé que en el marc d’un acomiadament col·lectiu, no és desitjada i és assimilable a un acomiadament. En efecte, si la legislació laboral i de seguretat social incorrin en tals insalvables contradiccions, bé podria afirmar-se que els poders públics no estarien respectant la interdicció de l’arbitrarietat que els imposa la Const art.9.3, ja que no cal que l’ordenament jurídic afirmi ja alhora negui que el supòsit previst és una causa extintiva no imputable a la lliure voluntat del treballador equiparable a un acomiadament.
4. Finalment, es descarta l’al·legació de l’INSS sobre la manca d’acreditació d’haver percebut el treballador la indemnització corresponent, ja que el inatacado fet provat 2n de la sentència d’instància recorreguda ja va declarar acreditat que l’empresa va oferir la indemnització legal i quitança, que va abonar en quantia de 28.049,19 €.
Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.