Sentència favorable a Lúquez Associats que eximeix de responsabilitat a l’Empresa que no ha substituït el rellevista en cas de subrogació empresarial que separa d’Empresa a jubilat parcial i rellevista.
Hem rebut fa pocs dies sentència del Jutjat del Social 24 de Barcelona per la qual s’estima demanda presentada per Lúquez Associats en matèria de responsabilitat empresarial en el pagament de la pensió de jubilació parcial.
Supòsit de fet: Que per vicissituds del negoci es procedeix a la venda per part d’una Empresa de 2 unitats productives autònomes de l’Empresa a una tercera empresa, produint conseqüentment la subrogació empresarial dels treballadors pertanyents a aquestes dues línies de negoci a la nova empresa. Que el treballador jubilat parcial, formava part d’aquesta línia de negoci i va ser subrogat a l’Empresa referenciada, que es va subrogava en tots els drets i obligacions que tenia en l’empleadora inicial. Per la seva banda, el rellevista, en formar part de la unitat de negoci que no es va vendre, va romandre en l’empresa venedora.
En base a això, l’INSS determina que el separar els dos treballadors d’empresa, implicaven l’obligació de l’empresa de contractar un rellevista nou i donar-lo d’alta a la mateixa empresa on es trobava el jubilat parcial. Conseqüència d’això es reclamava l’import de la jubilació parcial abonat per l’INSS durant aquest temps. Tot això en base al que estableix la disposició addicional 2a RD 1131/2002 pel qual s’establia que:
“Si durant la vigència del contracte de relleu, abans que el treballador substituït arribi a l’edat que li permet accedir a la jubilació ordinària o anticipada, es produís el cessament del treballador rellevista, l’empresari haurà de substituir per un altre treballador en situació d’atur o que tingués concertat amb l’empresa un contracte de durada determinada. “.
Després demanda presentada pel nostre despatx, es dicta Sentència per la qual el jutge calculant la mateixa resol revocar la responsabilitat empresarial per la qual havia estat condemnada l’empresa. El principal argument de la sentència és que l’empresa en la qual es manté el jubilat parcial no està obligada a contractar un nou treballador rellevista, perquè el contracte del rellevista inicial es manté vigent en la nova empresa que s’ha subrogat en la seva relació laboral i es compleix amb això la finalitat del precepte legal que regula la jubilació parcial:
– No entén la jurisprudència que la subrogació sigui un cessament, i per tant no es pot incloure en els supòsits previstos en disposició addicional segona del RD 1131/2002
– El treballador rellevista ha consolidat la seva ocupació en la nova empresa, servint als objectius de política d’ocupació que inspiren la norma
– Segons la normativa laboral aplicable en supòsits de subrogació, la nova empresa ha mantingut al treballador rellevista en les mateixes condicions que tenia amb l’anterior empresari
– El fet que el treballador jubilat i el rellevista formin part de la plantilla de diferents empreses, no suposa incompliment de les obligacions establertes en la norma
– No hi ha conducta fraudulenta per l’empresa originària, de manera que no pot ser d’aplicació la disposició addicional segona apartat 4 del RD 1131/2002