Simultaneïtat lliurament carta d’acomiadament objectiu i posada a disposició de la indemnització
La jurisprudència al respecte és clara (serveixi d’exemple, entre altres, la Sentència del Tribunal Suprem de 24 de febrer de 2.014), respecte a la necessària simultaneïtat entre el lliurament de la carta d’acomiadament objectiu i el pagament de la indemnització establerta en la llei de 20 dies per any amb el límit de 12 mensualitats, tot això de conformitat amb el que estableix l’article 53.1.b de l’Estatut dels Treballadors.
S’estableix com a requisit necessari, per a la correcció formal de l’acomiadament, el posar a disposició del treballador en el moment de lliurar la carta d’acomiadament objectiu de la indemnització legalment establerta, no sent vàlid l’acomiadament, declarant improcedent el mateix, encara que s’hagi abonat la indemnització uns dies després del lliurament de la carta, tot i estar dins el termini de preavís de 15 dies i per tant estant encara el treballador donat d’alta a la Companyia. L’Estatut dels Treballadors estableix simultaneïtat entre la posada a disposició de la indemnització i el lliurament de la carta d’acomiadament, sense desfasament algun, i sense que hi hagi endarrerir-a la data d’eficàcia de l’acomiadament.
L’única excepció que es permet a aquesta manca de simultaneïtat es produeix en els supòsits d’acomiadament per causa econòmica que la impedeixi, el que s’equipara a falta de liquiditat o tresoreria, no bastant per a això que la causa de l’acomiadament sigui econòmica. Referent a això, s’ha de deixar assegut que no n’hi ha prou amb la mera afirmació empresarial sobre la seva situació de falta de liquiditat, sinó que fa falta, a més, la seva acreditació. I no és el mateix pèrdues que falta de liquiditat, i la mateixa ha de venir referida al moment del lliurament de la carta, de manera que, la il·liquiditat no pot justificar-se amb la sola demostració de l’existència de pèrdues, ni fins i tot que es testifiqués per pèrdues anteriors a la data de l’acomiadament que podran provar en el seu cas, la mala situació econòmica, però no la manca de numerari que impedeix complir amb l’obligació legal de posada a disposició, i precisarà d’altres indicis probatoris que acreditin que en la data del lliurament de la carta -i no després, ni abans- l’empresa es trobava en estat de falta de liquiditat absolut amb manca de tresoreria per sufragar la indemnització de la demandant.