Successió empresarial en la compra d’actius
L’article 44 de l’Estatut dels Treballadors disposa de forma expressa que “El canvi de titularitat d’una empresa, d’un centre de treball o d’una unitat productiva autònoma no extingeix per si mateix la relació laboral, i el nou empresari subrogat en els drets i obligacions laborals i de Seguretat social de l’anterior, incloent els compromisos de pensions, en els termes que preveu la normativa específica, i, en general, totes les obligacions en matèria de protecció social complementària hagués adquirit el cedent. Així com en l’apartat 3 de l’esmentat article, estableix que, Sens perjudici del que estableix la legislació de Seguretat Social, el cedent i el cessionari, en les transmissions que tinguin lloc per actes entre vius, han de respondre solidàriament durant tres anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la transmissió i que no hagin estat satisfetes “.
La qüestió que es planteja en la Sentència del Tribunal Suprem (Sala del Social, secció 1a de 27 de novembre de 2018), se cenyeix a determinar si l’empresa a la qual se li adjudica una unitat productiva concursada és responsable de certes obligacions pendents de pagament. En concret, es tracta dels deutes amb els treballadors els contractes de treball es van extingir vàlidament abans d’aquesta adjudicació mitjançant interlocutòria dictada pel jutge mercantil. Fent-se constar en l’Acte que no existeix successió d’empresa de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, i limita aquests efectes als treballadors els contractes segueixen vigents en el moment de l’adjudicació.
Per comprendre el problema que sigui plantejat davant la present Sala, convé tenir coneixements sobre els antecedents de fet.
- Així doncs, es tracta d’un acomiadament col·lectiu que afecte a 162 treballadors. L’empresa que va realitzar aquesta acció es trobava en concurs de creditors. La qual es va subrogar amb una altra empresa-hi 386 treballadors que la relació laboral dels hauria de subrogar aquesta última, eximint a la adquirent de tota responsabilitat derivada de qualsevol obligació laboral respecte als treballadors els contractes dels quals s’havien extingit prèviament amb l’aprovació de l’acomiadament col·lectiu, entre els que es trobaven els demandants.
- La sentència del Jutjat del Social nº 1 de Sabadell de 13 de juny de 2016, acull l’excepció de falta de legitimació passiva de l’adjudicatària que queda absolta i condemna exclusivament a l’empresa concursada el pagament de les quantitats degudes als demandants, per entendre que no estem davant d’un supòsit de successió d’empreses, que regula l’article 44 de l’Estatut dels treballadors, que obligui a assumir el deute pendent amb els treballadors els contractes es van extingir abans de l’adjudicació.
- A conseqüència d’això, s’interposa recurs de suplicació per part dels treballadors acomiadats, en el qual se sol·licita la condemna solidària de l’adjudicatària i el pagament d’interessos de mora, el qual va ser desestimat en sentència de la Sala Social del TSJ de Catalunya de 23 de febrer de 2017. d’acord amb elles, quan es produeix una transmissió de la unitat productiva empresarial en el marc d’un procediment de concurs a què es troba sotmesa l’empresa empleadora, no s’ha de reconèixer l’existència d’una subrogació laboral en els contractes de treball, ja que no s’està en presència d’un canvi de titularitat, denominació o domicili social, sinó davant d’una successió d’actius autoritzada judicialment amb exclusió de responsabilitat per a la adquirent respecte dels deutes laborals de la transmetent, el que es permet per l’article 148 de la Llei Concursal.
- La interposició del recurs de cassació per part dels treballadors, registrat el 27 d’abril de 2017, denuncia infracció dels articles 149.2 de la Llei de Concursal; 44 Estatut dels Treballadors i Directiva 2001/23 / CE per entendre que quan es produeix la transmissió d’una unitat productiva empresarial en el marc d’un procediment de concurs, s’ha de reconèixer la subrogació dels contractes de treball de l’adquirent.
- Invocar la sentència de contrast a la present, que va ser dictada per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 16 d’octubre de 2014. Consta que l’empresa va ser declarada en concurs voluntari per acte, sent dictat acte d’adjudicació definitiva de la totalitat de la unitat productiva a la mercantil. L’acte establia que l’adjudicatària quedava eximida de subrogar-se en la part de la quantia dels salaris o indemnitzacions pendents de pagament anteriors a l’alienació que fos assumida pel FOGASA, aplicant la primera excepció a la regla general de la successió d’empresa.
- La sala de suplicació, davant la qüestió de si ha o no respondre solidàriament l’empresa adquirent de l’acomiadament acordat per la cedent o adquirida abans de la transmissió produïda com a conseqüència d’un acte d’adjudicació definitiva dictat en procés concursal, estimo recurs del treballador i arrebossat resolució per considerar que d’acord amb la sentència, adquirent ha de declarar responsable solidari de l’acomiadament improcedent perquè aquest es va produir per causa de la transmissió. Per això, es declara l’existència de successió d’empresa en els termes de l’article 44 ET i condemna solidàriament a les demandades.
Així doncs, el jutge mercantil conste que no existia successió d’empresa, concloent que la adquirent de la unitat productiva s’havia de fer càrrec de la responsabilitat derivada de l’acomiadament, ja que amb l’adjudicació s’havia produït el canvi de titularitat d’una entitat econòmica que manté la seva identitat, entesa aquesta com un conjunt de mitjans organitzats a fi de dur a terme una activitat econòmica. El que comporta les conseqüències previstes de l’article 44.3 ET amb vista a la responsabilitat de cedent i cessionari respecte a les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la cessió. És més l’article 148.4 LC no exclou que l’adquisició d’una unitat productiva al si del concurs suposi successió sinó que de forma indirecta és un supòsit de successió en remetre a l’article 64 LC.
En el supòsit analitzat no hi ha dubte que amb l’adjudicació de la unitat productiva autònoma s’ha produït una transmissió d’una entitat econòmica que manté la seva identitat a través de l’assumpció per l’adjudicatària d’un conjunt de mitjans organitzats que permeten dur a terme la activitat econòmica. Estem davant d’una transmissió d’empresa a la qual s’han d’aplicar les conseqüències de l’article 44 ET els relatius a la subrogació en la posició empresarial i la consegüent assumpció de responsabilitats en les obligacions derivades de l’acomiadament.
Per tot l’exposat, condemna solidàriament a les empreses demandades en el pagament de la part de la indemnització per acomiadament que resta pendent de ser abonada als demandants.
Si té qualsevol dubte, no dubti en contactar-nos, Lúquez ASSOCIATS compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.