Tot el que cal saber del dret a vaga

 

concepte

 

El dret a vaga és un dels drets bàsics de tot treballador que ostenta una complexa definició, a causa de les múltiples característiques que el conformen. Bàsicament es podria reconèixer com aquell dret constitucional pel qual els treballadors de forma concertada decideixen cessar legítimament en la prestació de serveis, per tal de defensar els seus interessos legítims. Però cal dilucidar que hi ha moltes particularitats a l’efecte de dur a terme l’anterior dret. En aquest sentit cal aclarir que el dret a vaga està regulat en diversos textos legals que a continuació exposarem:

En primer lloc el dret a vaga, com a dret bàsic de tot treballador, consta en l’article 4 de l’Estatut dels Treballadors. En el mateix queda estipulat el següent:

 

1. Els treballadors tenen com a drets bàsics, amb el contingut i abast que per a cada un dels específica disposa normativa, els de:

a) Treball i lliure elecció de professió o ofici.

b) Lliure sindicació.

c) Negociació col·lectiva.

d) Adopció de mesures de conflicte col·lectiu.

e) Vaga.

f) Reunió.

g) Informació, consulta i participació a l’empresa.

 

A més de l’anterior, tal com el mateix article indica, hi ha la possibilitat que hi hagi alguna regulació específica que reguli aquest dret d’una manera més precisa per les circumstàncies de la concreta prestació de serveis entre altres, que vindrà redactat en el conveni col·lectiu que sigui d’aplicació. Aquesta regulació és clar, mai no podrà contradir el que estipula la norma superior.

 

Així, per al desenvolupament d’aquest dret de vaga, hem d’acudir al Reial decret llei sobre relacions de treball, que en síntesi determina:

  • qui està facultat per a la declaració de vaga (treballadors, representants i organitzacions sindicals)
  • quin és el procediment a seguir perquè el dret a vaga sigui conforme a llei.
  • què passa en aquells casos en què la vaga afecta les empreses encarregades d’algun servei públic
  • les conseqüències de l’exercici de dret a vaga. Entre d’altres, serien les següents: no s’extingeix la relació laboral, sinó que la mateixa es queda en suspensió (en anuència amb l’article 45 de l’Estatut dels Treballadors i romanent en situació d’alta especial per a la seguretat social); el treballador no percep el corresponent; l’empresa no pot sancionar el treballador per exercir aquest dret, llevat que durant la vaga s’incorri en una falta laboral (en anuència amb l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors que comprèn que no pot sostenir-se que siguin faltes d’assistència aquelles efectuades durant el exercici de dret a vaga).
  • els límits de la mateixa: considerant actes il·lícits aquelles vagues rotatòries, les efectuades pels treballadors que prestin serveis en sectors estratègics amb la finalitat d’interrompre el procés productiu; les de zel o reglament i, en general, qualsevol forma d’alteració col·lectiva en el règim de treball diferent a la vaga. Així mateix també es considerarà il·legal si: la vaga s’inicia o sosté per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l’interès professional dels treballadors afectats; quan sigui de solidaritat o suport, quan tingui per objecte alterar, dins del seu període de vigència, el que s’ha pactat en un conveni o que estableix laude; quan es produeixi contravenint el que disposa el Reial decret llei expressat o l’expressament pactat en conveni col·lectiu per a la solució de conflictes.

A més a més, aquest dret bàsic també queda regulat en la Constitució Espanyola, concretament en el seu article 28 que determina que és la Llei la que haurà de regular l’exercici d’aquest dret establint les garanties precises per a assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat .

Cal fer referència que evidentment, aquest dret bàsic de tot treballador, pot entrar en conflicte amb el dret a la llibertat d’empresa que també queda reflectit en la constitució espanyola, concretament en el seu article 38.

 

 

 

Conflictes del dret a vaga

 

Com ja hem avançat al principi de l’article, el dret a vaga és un dret que a l’hora d’executar s’ha d’analitzar segons les circumstàncies existents en cada cas.

En aquest sentit hi ha diversos conflictes habituals al respecte:

Un dels conflictes que sol ser objecte de disputa en els tribunals, és el de determinació de quines són les actuacions que s’han de considerar efectivament com vulneradores del dret a vaga dels treballadors. Un altre conflicte freqüent és el de la situació de contractes laborals o el que no tots els treballadors decideixin exercir el dret a vaga i conseqüentment els que continuen prestant serveis, cobreixin el treball dels vaguistes.

També sol ser objecte de conflicte, la quantificació del dany causat als treballadors per l’efectiva vulneració d’aquest dret fonamental. En aquest cas els treballadors poden exercir l’acció de reclamació de danys i perjudicis en virtut de l’article 183 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. En síntesi, i segons la jurisprudència aplicable, aquests serien les dades a tenir en compte per a la valoració dels mateixos:

 

  • Gravetat de la conducta de les demandades, consistents en la vulneració dels drets de llibertat sindical i de vaga
  • La intensitat de la mateixa, pel que fa als efectes produïts per l’actuació de l’empresa
  • Reiteració de la conducta
  • Nombre de treballadors afectats

 

Així mateix un dels conflictes més rellevants respecte a aquest dret i que a continuació exposarem amb més detall, es refereix a aquells actes que podrien considerar-vulneradors del dret de vaga però que són realitzats per tercers empresaris diferents del titular de l’empresa. En aquest cas, entra en dubte per tant si podrien aquests tercers, ser autors de la vulneració d’un dret a vaga de treballadors aliens a la seva activitat professional.

 

Tots els anteriors conflictes, són resolts segons les circumstàncies concretes de cada situació, però és la resolució d’aquest últim conflicte la qual vam entrar a analitzar a continuació.

 

 

Vulneració del dret a vaga per part d’un tercer

 

Abans de res cal fer referència a una de les sentències més recents en aquest sentit: la sentència del Tribunal Suprem del passat 16 de novembre de 2016, pel qual es resolia el conflicte exposat: què passa en aquella situació en què no és l’empleadora la que vulnera el dret de vaga sinó que hi ha terceres persones jurídiques, en aquest cas clients de l’empresa, que en observar que aquesta empresa no pot realitzar els serveis per als quals és contractada, decideix efectuar relacions comercials amb altres empreses de la competència. En aquest sentit, aquesta sentència ha dictaminat que no queda vulnerat el dret a vaga, ja que:

 

l’empresa recurrent no va substituir als treballadors vaguistes per altres treballadors de l’empresa, sinó que van ser les dues empreses citades les que, durant la vaga, van contractar amb altres terceres empreses els treballs que la recurrent no podia executar a causa de la vaga, per el que malament va poder la recurrent treure força a la posició dels representants legals dels treballadors.

 

Com pot albirar-se en aquests casos de vulneració de drets fonamentals, és molt significatiu l’autor de la suposada vulneració. Per a això és necessari saber quina és la relació existent entre les empreses, què vinculació hi ha entre les mateixes perquè pugui comportar o no la vulneració al dret de vaga dels treballadors. En aquesta sentència de Novembre de 2016, efectivament, no existia vinculació especial entre l’empresa els treballadors exercien el dret a vaga, i els clients que van substituir els serveis que li prestava aquesta per la contractació amb altres empreses. Per tal motiu no es pot considerar que s’hagi intentat evadir els efectes de la vaga, ja que ni tan sols, l’empleadora els treballadors exercien el dret a vaga va obtenir cap benefici econòmic dels treballs finalment efectuats per les empreses de la competència. Per tal motiu, l’alt tribunal considera que no existeix vinculació entre les empreses que els obligués a respectar la vaga:

No hi ha una vinculació que justifiqui fer respondre a (….) D’una conducta en la qual no ha participat i en què no ha pogut intervenir per prendre la decisió. La determinació de clients de (…) i (…) tampoc determinen cap vinculació especial que pugui condicionar la decisió d’aquestes empreses clients de contractar treballs amb altres empreses de la competència durant la vaga i tampoc les referides empreses clients formen un grup d’empreses amb (…)

Per tot l’anterior, conclou finalment el Tribunal Suprem de la següent manera:

“Si s’impedís als destinataris dels treballs, que no ho tinguin prohibit per contracte, contractar amb altres, arribaríem a sostenir, com assenyala en el seu informe el fiscal de l’Audiència Nacional, que els consumidors habituals d’un comerç no poguessin comprar un altre, en cas de vaga en el primer, o que, l’empresa que hagi de realitzar determinats treballs no pogués recórrer a una altra empresa de serveis “.

En anuència amb l’anterior, també cal posar de manifest que hi ha sentències prèvies en què s’ha determinat que sí que ha existit vulneració del dret a vaga, pel fet que l’empresa que finalment realitza el servei que haurien de fer els treballadors que exerceixen el seu dret , és una empresa del mateix grup empresarial que també és part demandada en el procediment. En aquest sentit hem de citar la sentència també del Tribunal Suprem de febrer 2015 que expressa el següent per a una situació en què existia grup empresarial:

“Cap dubte que el fet de la normal aparició durant els dies de vaga dels diaris editats per les demandades priva de repercussió apreciable a la vaga, arrabassant la seva finalitat de mitjà de pressió i d’exteriorització dels efectes de la vaga en presentar una aparença de normalitat contrària al dret de vaga “.

Existeix per tant en aquest supòsit vinculació de les empreses, i amb l’actuació d’una empresa del mateix grup, es buida de contingut del dret a vaga, sent per tant tal vulneradora d’aquest dret fonamental.

En conclusió, a causa de les particularitats que poden existir en cada cas d’exercici de dret a vaga, es considerarà vulnerat o no el dret a exercir el mateix. Si té dubtes sobre aquest tema pot consultar-nos, Lúquez ASSOCIATS, SL compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar atenent a les seves circumstàncies concretes.