Abast de la responsabilitat del líder d’un piquet de vaga
La reclamació pels danys causats durant una vaga exigeix acreditar la participació activa de l’responsable civil en els fets. Per això, segons sentència del Tribunal Constitucional de 14 d’Abril es vulnera el dret de vaga del dirigent d’un piquet informatiu que va ser condemnat per responsabilitat civil a l’abonament d’una indemnització pels danys personals causats per integrants indeterminats del piquet.
El titular d’un pub interposa demanda en reclamació d’indemnització per culpa extracontractual per danys personals per lesions i per danys materials per lucre cessant derivats del tancament del seu local. Els danys es van produir en el curs d’una vaga general com a conseqüència dels actes d’agressió i violència d’un piquet dirigit pel demandat.
Es condemna al dirigent del piquet al pagament d’una indemnització com a responsable civil dels danys personals i materials. Li condemna a l’abonament d’una indemnització de 255,82 euros en concepte de danys personals i de 561 euros en concepte de lucre cessant pel tancament del local. El demandat considera que la imputació de responsabilitat civil pels danys ocasionats per tercers constitueix una restricció injustificada del dret de vaga que, a més, té efectes dissuasoris per a l’exercici de la funció directiva en futures vagues.
El TCO considera provat que es van produir agressions físiques i insults dirigits al tancament del local, conductes que no poden considerar-se incloses en el dret fonamental a la vaga i que poden donar lloc al naixement de responsabilitat civil a l’efecte de rescabalar els danys causats. La qüestió és determinar el subjecte sobre el qual ha de recaure l’obligació d’indemnitzar pels danys causats.
Pel que fa a la responsabilitat per danys personals, la sentència la vincula a l’agressió física soferta pel titular del pub de mans d’integrants indeterminats del piquet informatiu fonamentant-se en el consentiment del dirigent, però sense que quedi acreditada ni la seva autoria material ni que donés cap directriu per a la seva comissió. En aquestes circumstàncies, la imputació al dirigent del piquet de la responsabilitat civil per danys personals, resulta lesiva del seu dret a la vaga. En absència de previsió legal que reguli la qüestió, en l’atribució de la responsabilitat civil per danys derivats de l’actuació il·lícita d’un piquet violent, els òrgans judicials han de prestar molta atenció a la conducta personal i individualitzada dels seus membres en la producció de l’acte danyós . D’aquesta manera, la mera condició de líder del piquet no és títol suficient i constitucionalment vàlid perquè pugui imputar tal responsabilitat.
Diferent valoració mereix la imputació de la responsabilitat civil per danys materials per la qual s’imposa la indemnització per lucre cessant derivat del tancament del local. En aquest cas, considera que la condemna s’imposa com a conseqüència dels actes propis ja que va ser el demandant d’empara qui va mantenir una acalorada discussió amb el titular del pub incitant a què tanqués el local. Demostrada l’autoria de la conducta, la imputació de la responsabilitat civil per danys materials no vulnera el seu dret de vaga perquè la conducta danyosa no només està fora de l’esfera de tutela del dret fonamental sinó que a més s’atribueix com a acte propi.
En atenció a aquestes conclusions, el TCO atorga l’empara per vulneració del dret de vaga exclusivament pel que fa a la condemna relativa als danys personals a indemnitzar.