Accions a les xarxes socials utilitzada com acomiadament disciplinari (III)
Per concloure la trilogia exposada de manera precedent, cal destacar, l’ocupació per part de l’empresari de la promoció de la vida privada del treballador en les xarxes socials, que provoca, defugir del vedat privat a públic, a causa de la interacció permissiva de la pròpia persona física, en aquest cas, i pel que a aquesta anàlisi interessa, respecte a la figura del treballador.
Així doncs, és interessant portar a col·lació la Sentència del Tribunal Superior de Madrid de 23 de gener de 2012, la qual decreta la procedència de l’acomiadament disciplinari evacuat per l’Empresa. La motivació de l’extinció contractual ve promoguda per les publicacions abocades en les xarxes socials per un treballador sotmès a un procés d’incapacitat temporal per depressió que propagava fotos en les que el mateix participava, derivant-se de les mateixes, una vida nocturna activa en situació de màxima efusivitat, així com un consum d’alcohol, de les que podia deduir-se una transgressió de la bona fe contractual per simulació de malaltia.
En aquiescència amb el que antecedeix, existeixen multitud de sentències que emparen la procedència dels acomiadaments disciplinaris per activitats en les xarxes socials que delaten l’detractor. Tal situació la podem extreure de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 16 de novembre de 2012, en la qual una treballadora abocada a un suposat període d’incapacitat temporal per depressió, penja fotografies en la seva biografia de Facebook, on pot entreveure que treballava en un local nocturn servint copes sense el discerniment i permissió del facultatiu mèdic que seguia el seu procés d’incapacitat temporal. O també, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 28 de maig de 2012, que determina la procedència de l’acomiadament d’una treballadora que estant en situació d’incapacitat temporal treballava des del seu domicili en un negoci propi que promocionava mitjançant el Facebook.
En conclusió, l’empresa pot utilitzar la vida privada de l’empleat, sempre que aquesta hagi transcendit a publica o bé repercuteixi directament en la prestació de serveis perquè aquest contractat o suposi una transgressió de la bona fe, com és el cas de simulació de incapacitat temporal.