Anàlisi de la recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg sobre la vigilància de les comunicacions
Recentment, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg (TDHE) ha donat la raó a un treballador romanès que va ser acomiadat per utilitzar canals de comunicació de l’empresa per a fins personals i que va demanar empara per ser vulnerada la seva vida privada.
En concret, han estat 11 vots a favor i sis en contra que ha existit una violació de l’article 8 (dret al respecte de la vida privada i familiar, el domicili i la correspondència) del Conveni Europeu de Drets Humans.
El Tribunal va arribar a la conclusió que les autoritats nacionals no havien protegit adequadament la protecció del demandant, del dret al respecte de la seva vida privada i de la seva correspondència. En conseqüència, no havien aconseguit equilibri entre els interessos en joc.
En particular, els tribunals nacionals no havien determinat si l’empresa havia avisat al treballador de la possibilitat que les seves comunicacions poguessin ser controlades; a més, no havien determinat, en primer lloc, les raons específiques que justificaven les mesures de seguiment; en segon lloc, si l’empresa podia haver utilitzat mesures d’intrusió en la vida privada i la correspondència del treballador; i en tercer lloc, si es podria haver accedit a les comunicacions sense el seu coneixement.
els fets
El demandant, de nacionalitat romanesa, va ser emprat per una empresa privada com a enginyer encarregat de vendes de lƇ d’agost al 6 d’agost de 2007. A petició dels seus ocupadors, va crear un compte de Yahoo Messenger per al propòsit de respondre a les preguntes de els clients.
El 3 de juliol de 2007, l’empresa va distribuir entre els seus empleats un avís d’informació que un empleat havia estat acomiadat per motius disciplinaris després que havia utilitzat privadament l’accés a Internet, el telèfon i la fotocopiadora.
El 13 de juliol de 2007 el demandant va ser convocat pel seu patró per donar una explicació. L’empresa va informar que les seves comunicacions de Yahoo Messenger havien estat monitoritzades i que hi havia proves que havia utilitzat Internet per a fins personals.
LƇ d’agost de 2007, l’ocupador va acomiadar al treballador per incompliment del reglament intern de l’empresa que prohibia l’ús dels recursos de l’empresa per a fins personals.
El treballador va impugnar la decisió del seu ocupador davant els tribunals, al·legant que la decisió per rescindir el seu contracte era nul ja que el seu ocupador havia violat el seu dret a la correspondència, en accedir a les seves comunicacions en violació de la Constitució i del Codi Penal. La seva queixa va ser rebutjada pel Tribunal del Comtat de Bucarest al desembre de 2007, sobre la base, en què l’ocupador havia complert amb els procediments d’acomiadament previstos pel Codi del Treball; en el qual s’estipula que l’empresa té dret a establir normes per a l’ús d’Internet, que era una eina emprada per a ús professional; i que el treballador havia estat degudament informat dels reglaments.
El demandant va interposar un recurs, al·legant que el tribunal no havia tingut en compte els interessos en joc. El 17 de juny de 2008, el Tribunal d’Apel·lació va desestimar el seu recurs de cassació. Això va confirmar essencialment les conclusions del tribunal inferior. Referint-se a la Directiva 95/46 / CE de la Unió Europea sobre la protecció de dades, va considerar que la conducta de l’empresari, després d’haver advertit al treballador ia la resta de personal que els recursos de l’empresa no han de ser utilitzats per a fins personals , han estat raonables i que la supervisió de les comunicacions del treballador havia estat l’únic mètode de determinar si s’havia produït un incompliment disciplinari.
Decisió del Tribunal de Justícia
article 8
El Tribunal va confirmar que l’article 8 era aplicable en el cas del demandant, concloent que les seves comunicacions en el lloc de treball havien estat coberts pels conceptes de “vida privada” i “correspondència”. Va assenyalar en particular que, encara que era qüestionable si el treballador podria haver tingut una expectativa raonable de privacitat en vista de les regulacions restrictives de la seva ocupador sobre l’ús d’Internet, dels quals havia estat informat, les instruccions d’un empresari no podien reduir la vida social en el lloc de treball a zero.
El Tribunal de Justícia va considerar que la reclamació havia examinar des del punt de vista de les obligacions positives de l’Estat. Les autoritats nacionals havien de dur a terme un exercici de l’equilibri entre els interessos en joc, és a dir, el dret del treballador al respecte de la seva vida privada, d’una banda, i el dret del seu ocupador a prendre mesures per garantir el bon funcionament de l’empresa, de l’altra.
El tribunal, seguint les normes internacionals i europees, considera el següent:
- Hi ha d’haver l’advertència de l’empresa abans que s’iniciés el control informàtic, especialment quan es tracta d’accedir als continguts de les comunicacions dels empleats. la cort
- Conclou, a partir dels elements de l’expedient, que el treballador no havia estat informat amb antelació de l’extensió i naturalesa del control informàtic de l’empresa.
- Quant a l’abast del control i al grau d’intrusió en la intimitat del treballador, aquesta qüestió no va ser examinada pels òrgans jurisdiccionals nacionals.
- Tampoc els òrgans jurisdiccionals nacionals havien realitzat una avaluació suficient de les raons per justificar la supervisió de les comunicacions del treballador, és a dir, no tenien antecedents que el treballador hagués exposat l’empresa a un risc informàtic (activitats il·legals).
- A més, cap dels òrgans jurisdiccionals nacionals va examinar prou si l’objectiu de l’empresa podria haver-se aconseguit amb mètodes menys intrusius que accedir als continguts de les comunicacions del treballador.
- Cap dels dos tribunals havia considerat si la mesura disciplinària era proporcional al fet causant.
Vistes aquestes consideracions, el Tribunal de Justícia conclou que les autoritats nacionals no havien respectat el dret a la vida privada i de correspondència del treballador i, en conseqüència, no havien arribat a un just equilibri entre els interessos en joc. Existeix, per tant, una violació de l’article 8 del Conveni de Drets Humans.
conclusions
D’acord amb l’anterior, l’empresari pot exercir un control però sense violar els drets fonamentals dels treballadors, ja que sempre s’ha de respectar la privacitat i la dignitat del treballador.
A l’empresari se li permet dins del seu àmbit de vigilància als treballadors esbrinar de quina manera s’està fent ús dels equips informàtics. Si bé és cert que, per poder dur a terme aquestes actuacions cal que l’empresari comuniqui al treballador quines són les seves necessitats i límits al respecte de l’ús de la tecnologia, així com informar-lo del control que es va a efectuar i de les conseqüències de seu incompliment. Tot això a fi de garantir que es respecten les regles de la bona fe.
Així mateix, totes les actuacions expressades han de quedar fundades en raons objectives, sent les mateixes les rendibles com sigui possible per l’afectació dels drets fonamentals “vida privada” i “correspondència” del treballador.
Per això es recomana un bon assessorament pel que fa al desenvolupament de les polítiques del control de les comunicacions de l’empresa, per tal que no hi hagi litigi a l’hora de penalitzar una actuació indeguda. Per aquestes circumstàncies, Lúquez ASSOCIATS, SL ., Compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar-li perquè tot es desenvolupi segons el previst i puguin quedar defensats els seus interessos de la millor manera possible atenent a la seva situació.