Conceptes a incloure en la retribució de vacances, nou matís jurisprudencial
Els complements atribuïbles a circumstàncies relatives al concret treball realitzat poden ser considerats o no part de la retribució de les vacances, depenent de les circumstàncies concurrents en cada cas concret.
En recents sentències del Tribunal Suprem de 8 de juny de 2.016 (amb dos vots particulars), s’entén per al cas concret que els incentius i comissions per vendes, així com el complement de carrera comercial i el plus de disponibilitat s’inclouen en la retribució de les vacances, però no el bonus que és de merita anualment i té caràcter extraordinari.
El Tribunal Suprem ha determinat que la retribució corresponent al període de vacances anuals del treballador ha d’incloure tots els conceptes retributius ordinaris, de manera que només cal excloure de la mateixa els conceptes extraordinaris o que suposin un doble pagament.
Pel que fa a quins conceptes salarials s’han d’incloure en la paga de vacances, resol el TS sengles recursos i matisa la seva doctrina sobre la remuneració d’aquest període de descans. Confirma la decisió de la primera de les sentències objecte de recurs, que inclou incentius i comissions per vendes en la remuneració de les vacances, i parcialment el segon, mantenint el complement de carrera comercial i plus de disponibilitat, però excloent el bonus. Els principals punts a tenir en compte són:
Fins a la data, el criteri jurisprudencial era que el conveni col·lectiu podia limitar vàlidament els elements salarials de la jornada ordinària que hagin de retribuir en vacances, apartant-se així de la remuneració normal o mitjana, sempre que en còmput anual es respectin els mínims indisponibles de dret necessari.
Amb sengles sentències del TS aquest criteri es rectifica, ja que tant la doctrina del TJUE, com la normativa internacional (article 7.1 del Conveni 132 OIT) que ens obliga, atenen la remuneració normal o mitjana, si bé calculada en la forma que pogués acordar, entre altres possibilitats, la negociació col·lectiva. La Sala, rectificant anterior doctrina, considera que la retribució normal o mitjana que ha de ser abonada als treballadors durant el seu període de descans anual i que ha de fixar la negociació col·lectiva en cada cas, segons la normativa referenciada, ha d’atendre no obstant això a la finalitat de descans efectiu que tenen les vacances retribuïdes i no pot dissuadir o desincentivar el seu gaudi. Mentre durin les vacances anuals s’ha de mantenir la retribució del treballador, que ha de continuar percebent la retribució ordinària … “.De aquesta manera, tot i que la fixació d’aquesta retribució per part de la negociació col·lectiva admeti un comprensible grau de discrecionalitat, aquesta no pot assolir la distorsió del concepte «normal o mitjana» fins al punt de fer-ho irreconeixible.
El concepte de retribució normal o mitjana, com a concepte jurídic indeterminat, ofereix un nucli en el qual s’integren els conceptes de la retribució ordinària del treballador que no ofereixen cap dubte, com el salari base o els complements personals. De la mateixa manera, hi ha una certesa sobre els conceptes retributius extraordinaris que no estan inclosos, com els bonus o les hores extraordinàries.
La part de dubte que correspon a la indeterminació jurídica del concepte són els complements atribuïbles a circumstàncies relatives al concret treball realitzat, com l’esporàdica nocturnitat o l’aïllada torns. La seva qualificació dependrà de les circumstàncies concurrents (espacialment, l’habitualitat en la seva execució), sent aquesta la parcel·la on pot operar la discrecionalitat de la negociació colectiva.Esa part de dubte és la que imposa als tribunals un examen casuístic de cada supòsit .
Els complements atribuïbles a circumstàncies relatives al concret treball realitzat poden ser considerats o no part de la retribució de les vacances, depenent de les circumstàncies concurrents en cada cas concret.
En recents sentències del Tribunal Suprem de 8 de juny de 2.016 (amb dos vots particulars), s’entén per al cas concret que els incentius i comissions per vendes, així com el complement de carrera comercial i el plus de disponibilitat s’inclouen en la retribució de les vacances, però no el bonus que és de merita anualment i té caràcter extraordinari.
El Tribunal Suprem ha determinat que la retribució corresponent al període de vacances anuals del treballador ha d’incloure tots els conceptes retributius ordinaris, de manera que només cal excloure de la mateixa els conceptes extraordinaris o que suposin un doble pagament.
Pel que fa a quins conceptes salarials s’han d’incloure en la paga de vacances, resol el TS sengles recursos i matisa la seva doctrina sobre la remuneració d’aquest període de descans. Confirma la decisió de la primera de les sentències objecte de recurs, que inclou incentius i comissions per vendes en la remuneració de les vacances, i parcialment el segon, mantenint el complement de carrera comercial i plus de disponibilitat, però excloent el bonus. Els principals punts a tenir en compte són:
Fins a la data, el criteri jurisprudencial era que el conveni col·lectiu podia limitar vàlidament els elements salarials de la jornada ordinària que hagin de retribuir en vacances, apartant-se així de la remuneració normal o mitjana, sempre que en còmput anual es respectin els mínims indisponibles de dret necessari.
Amb sengles sentències del TS aquest criteri es rectifica, ja que tant la doctrina del TJUE, com la normativa internacional (article 7.1 del Conveni 132 OIT) que ens obliga, atenen la remuneració normal o mitjana, si bé calculada en la forma que pogués acordar, entre altres possibilitats, la negociació col·lectiva. La Sala, rectificant anterior doctrina, considera que la retribució normal o mitjana que ha de ser abonada als treballadors durant el seu període de descans anual i que ha de fixar la negociació col·lectiva en cada cas, segons la normativa referenciada, ha d’atendre no obstant això a la finalitat de descans efectiu que tenen les vacances retribuïdes i no pot dissuadir o desincentivar el seu gaudi. Mentre durin les vacances anuals s’ha de mantenir la retribució del treballador, que ha de continuar percebent la retribució ordinària … “.De aquesta manera, tot i que la fixació d’aquesta retribució per part de la negociació col·lectiva admeti un comprensible grau de discrecionalitat, aquesta no pot assolir la distorsió del concepte «normal o mitjana» fins al punt de fer-ho irreconeixible.
El concepte de retribució normal o mitjana, com a concepte jurídic indeterminat, ofereix un nucli en el qual s’integren els conceptes de la retribució ordinària del treballador que no ofereixen cap dubte, com el salari base o els complements personals. De la mateixa manera, hi ha una certesa sobre els conceptes retributius extraordinaris que no estan inclosos, com els bonus o les hores extraordinàries.
La part de dubte que correspon a la indeterminació jurídica del concepte són els complements atribuïbles a circumstàncies relatives al concret treball realitzat, com l’esporàdica nocturnitat o l’aïllada torns. La seva qualificació dependrà de les circumstàncies concurrents (espacialment, l’habitualitat en la seva execució), sent aquesta la parcel·la on pot operar la discrecionalitat de la negociació colectiva.Esa part de dubte és la que imposa als tribunals un examen casuístic de cada supòsit .