El TC canvia el criteri i determina que les empreses podran vigilar amb càmeres als seus empleats sense informar-los de la fi concret de la instal·lació de les càmeres

El TC canvia el criteri i determina que les empreses podran vigilar amb càmeres als seus empleats sense informar-los de la fi concret de la instal·lació de les càmeres.

El Ple del Tribunal Constitucional ha rectificat la doctrina que exigia que els empresaris donessin una informació “prèvia, expressa, precisa, clara i inequívoca” als treballadors sobre la finalitat d’instal·lar càmeres de captació de la imatge en els llocs de treball.

En una sentència en la qual desestima el recurs d’empara d’una treballadora que va ser acomiadada després de descobrir–gràcies a una càmera la instal·lació no va ser comunicada als empleats- que es quedava amb els diners de la caixa, el TC estableix que els treballadors han de ser informats genèricament de la instal·lació de càmeres però sense necessitat que l’ocupador concreti els propòsits de la mesura i l’abast del tractament d’aquestes dades personals.

La dona, que feia 12 anys a l’empresa, va ser acomiadada al descobrir-se que s’apropiava de fons de la caixa. La companyia havia decidit instal·lar en aquest lloc un dispositiu de videovigilància després de detectar “múltiples irregularitats” arran d’haver implementat un nou sistema de control informàtic dels saldos de caixa. La instal·lació de la càmera no va ser comunicada al comitè d’empresa ni als treballadors, tot i que a l’aparador de l’establiment es va col·locar, en un lloc visible, que la botiga disposava de càmeres de vigilància.

Tant el Jutjat del Social com el Tribunal Superior de Justícia van qualificar de procedent l’acomiadament en estimar que la instal·lació de la càmera era una mesura proporcional (només captava l’activitat que es desenvolupava a la caixa) i necessària, en ser l’únic mitjà possible per descobrir de forma fefaent si s’estaven realitzant conductes indegudes.

La treballadora va demanar l’empara del Constitucional al·legant que els òrgans judicials havien desconegut la doctrina fixada a la sentència 29/2013, de la Sala Primera del TC. En aquesta sentència 29/2013, la Sala Primera del TC va assenyalar que no era suficient que existissin distintius anunciant l’existència de càmeres ni que s’hagués notificat la creació del fitxer de captació d’imatges a l’Agència de Protecció de Dades. “Era necessària a més la informació prèvia i expressa, precisa, clara i inequívoca als treballadors de la finalitat de control de l’activitat laboral a la qual aquesta captació podia ser dirigida”, assenyalava. “Una informació que havia de concretar les característiques i l’abast del tractament de dades que anava a realitzar-se, és a dir, en quins casos els enregistraments podien ser examinades, durant quant de temps i amb quins propòsits, explicitant molt particularment que podien utilitzar-se per a la imposició de sancions disciplinàries per incompliments del contracte de treball “.

El Constitucional (amb tres vots discrepants) ha arribat a la conclusió que l’empresari té facultats legals per adoptar mesures que li permetin verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions laborals de conformitat amb l’article 20 de l’Estatut dels Treballadors, i en base a això, el dret fonamental a la protecció de dades personals es satisfà amb una comunicació genèrica de la instal·lació de les càmeres als treballadors sempre que la mesura sigui necessària, estigui justificada i sigui idònia a la finalitat pretesa per l’empresa de verificar si els empleats estan transgredint la bona fe contractual, tal com es va establir en la sentència de la Sala Primera 186/2000.