¿El treballador interí pot cobrar menys que el treballador al qual substitueix?
L’article 15.1c) de l’Estatut dels Treballadors permet fer contractes d’interinitat per substituir treballadors amb dret a reserva del lloc de treball (treballador de baixa, en excedència, de vacances, permisos, …), sempre que en el contracte de treball s’especifiqui el nom del substituït i la causa de substitució. La durada del contracte serà el que duri l’absència del treballador substituït.
El TS, en recent Sentència assenyala que res justificaria un tracte salarial desigual entre el salari a percebre pel treballador temporal substitut i l’indefinit substituït. El cas concret analitzat en aquesta sentència és un conflicte col·lectiu plantejat pels sindicats contra una empresa que formalitza els contractes d’interinitat amb les noves categories professionals del seu conveni actual, sense respectar la categoria del treballador substituït. La representació sindical interposa demanda de conflicte col·lectiu sol·licitant que els contractes d’interinitat siguin celebrats amb la categoria i retribució del treballador substitut i no amb les noves categories creades en el conveni.
Segons la Sentència, d’acord amb el que disposa l’article 15.1.c) de l’Estatut dels Treballadors, un dels elements essencials del contracte d’interinitat es troba en la delimitació del lloc de treball a ocupar pel treballador interí, el qual ha ser el mateix que el del substituït o que el d’un altre treballador de l’empresa que, al seu torn i per raó de la situació del substituït, passi a ocupar el d’aquell. L’acomodació del lloc de treball i, per tant, de les funcions, amb la categoria professional del que l’ocupa sembla, de totes totes, indiscutible; i, d’aquí, que el nivell retributiu aparellat hagi de guardar aquesta mateixa i congruent correspondència. Així ho exigeix, a més, l’apartat 6 de l’art. 15 ET quan imposa l’equiparació de condicions de treball entre treballadors temporals i indefinits, en coherència amb la clàusula 4 de la Directiva 1999/70 / CE, de 28 de juny, havent en aquest cas comparar les situacions en què es trobin els treballadors temporals (interins) respecte dels indefinits (treballador substituït).
Resulta evident que el contingut i naturalesa de les funcions a desenvolupar pels treballadors interins es correspondrà amb aquelles que deixen d’exercir els substituïts i, sent, doncs, comparables les mateixes, res justificaria un tracte salarial desigual que no vingués motivat per raons clarament individualitzades , només concurrents en el treballador substituït i inexistents en el treballador interí.