El Tribunal Constitucional avala la pèrdua de la condició de representant dels treballadors en cas de trasllat altre centre de treball per tancament del mateix
Per al Tribunal Constitucional, en la Sentència 64/2016, no hi ha vulneració del dret a la llibertat sindical quan es produeix la pèrdua de la condició representativa, com a conseqüència del tancament del centre de treball i del trasllat de l’activitat a un altre centre, sense transmissió de la titularitat a una altra unitat productiva de la mateixa empresa que no compta amb representació legal constituïda.
Després del tancament del centre de treball d’origen, alguns treballadors van ser traslladats un centre de nova creació, dedicat en exclusiva a un dels clients que anteriorment ocupaven l’activitat del centre de treball d’origen, i altres treballadors el van anar a una segona unitat productiva , preexistent, integrant-se en ella l’activitat referida a diversos clients que ocupaven abans el treball del centre d’origen. Un dels treballadors, traslladat al centre de nova creació, i membre del comitè d’empresa, va anunciar la seva voluntat de fer ús de vuit hores sindicals de crèdit horari. L’empresa li va respondre que, després de la seva adscripció al nou centre de treball, havia deixat d’ostentar la condició de legal representant dels treballadors i conseqüentment havia deixat de disposar del crèdit d’hores mensuals retribuïdes per a l’exercici de funcions de representació.
Després d’esgotar la via judicial prèvia, el treballador sol·licita l’empara constitucional per lesió del seu dret a la llibertat sindical, en considerar que se li ha impedit l’exercici de l’activitat representativa com a expressió de la seva activitat sindical. Abans de resoldre l’empara sol·licitada, el TCO recorda la seva doctrina relativa al contingut plural d’aquest dret constitucional, que està integrat per un nucli mínim i indisponible, que constitueix el contingut essencial de la llibertat sindical, i per uns drets addicionals, atribuïts per normes legals o per convenis col·lectius. Formen part del contingut addicional del dret a la llibertat sindical tant l’anomenat crèdit d’hores mensuals retribuïdes per a l’exercici de les funcions de representació, com el dret de les organitzacions sindicals a la presentació de candidatures per a l’elecció de comitès d’empresa i delegats de personal.
Respecte d’aquest contingut addicional de la llibertat sindical, el TCO ha declarat que la seva funció revisora s’ha de limitar a examinar el caràcter motivat, raonable i no indegudament restrictiu de la resolució impugnada, així com la justificació finalista de les normes que considera aplicables (TCO 200 / 2006). En conseqüència, examinada la sentència recorreguda, el TCO conclou que no hi ha una previsió legal o convencional que garanteixi el manteniment de la condició de representant legal en casos com el jutjat i que no pot, per tant, considerar-se que la supressió d’aquesta condició en aquests concrets supòsits contrarie un dret atribuït per normes legals o convencionals (o per concessions unilaterals de l’empresari, que en aquesta ocasió tampoc consten).
La sentència compta amb un vot particular en el qual, discrepant de l’opinió majoritària, se sosté que el debat essencial resideix en la decisió empresarial de negar la condició representativa obtenir aquells que, en les llistes d’un sindicat, van ser prèviament elegits en el procés electoral i abans del venciment del mandat legalment previst per al comitè d’empresa. S’afirma la continuïtat de la condició de representants unitaris de les persones triades en el centre d’origen sempre que hi hagi «coincidència predominant entre electes i cos electoral», és a dir, sempre que no es desnaturalitzi la representació entre els que van ser electors i representants electes i els que integrin la nova unitat productiva.