El Tribunal Suprem aclareix de nou com calcular la indemnització per acomiadament improcedent

L’Alt Tribunal ha publicat Sentència de 28 de Setembre de 2.017, en què aclareix de forma definitiva el criteri per al càlcul de les indemnitzacions per acomiadament improcedent, i al nostre entendre, i ara sí, de forma correcta en aplicació del que disposa la actual Disposició Transitòria Onzena de l’Estatut dels Treballadors, en establir que, en aplicació dels topalls de l’esmentada disposició, en el cas de contractes anteriors al 12 de febrer de 2012, superats els 720 dies d’indemnització durant el primer tram abans del 12 de febrer de 2012, el límit és el meritat fins a aquesta data, no tenint-se en compte l’antiguitat meritada amb posterioritat.

La qüestió principal sobre la qual ha de resoldre en cassació al Tribunal Suprem és determinar la manera de càlcul de la indemnització corresponent a un acomiadament declarat improcedent, quan aquest s’ha produït cap a un treballador que ha prestat serveis per a l’empresa en moments tant anteriors, com posteriors, a la vigència de la DT 5a del RD-Llei 3/2012.

En aquest sentit, estableix l’informe del ministeri fiscal, analitzant la recent jurisprudència sobre la qüestió: “e) Si els 720 dies indemnitzatoris se superen atenent els serveis prestats abans de 12 de febrer de 2012 cal aplicar un segon límit: el corresponent al que meritat en aquesta data. Al seu torn, aquesta quantia no pot superar les 42 mensualitats. f) Els qui 12 de febrer de 2012 no havien arribat als 720 dies d’indemnització (amb el mòdul de 45 dies per any) segueixen reportant indemnització pel període posterior (amb el mòdul de 33 dies). El referit límit dels 720 opera per l’import global derivat de tots dos períodes. g) El càlcul de cada un dels dos períodes és autònom i es fa tenint en compte els anys de servei, “se per mesos els períodes de temps inferiors a un any” en els dos suposats “.

Conclusió: Així, la Sala Social del Suprem estableix que per fixar les indemnitzacions cal fer dos càlculs. Un, pel període de serveis anterior al 12 de febrer de l’2012, a raó de 45 dies per any i amb un màxim de 1.260 dies de salari (42 mensualitats). Però, encara que no arribi a aquest límit, si supera els 720 ja no es computarà el temps treballat després i el treballador només cobrarà pel generat durant aquest període. Només aquells que no arribin a aquest llindar podran incrementar la quantia fins al màxim de dos anualitats sumant el que els correspongui per el que s’ha treballat després de l’aprovació de la reforma, però ja a raó de 33 dies per any.