Incapacitat Permanent Absoluta en casos de Fibromiàlgia
La fibromiàlgia és una malaltia complexa i de difícil acreditació davant els tribunals per defensar les possibles incapacitats existents en què podria derivar la persona que els pateix.
Què és la fibromiàlgia?
Concretament, es tracta d’un trastorn musculoesquelètic que causa dolors musculars i de fatiga, de causa desconeguda i evolució variable que origina diferents graus de discapacitat amb un clar impacte sobre la qualitat de vida que, en conseqüència inclou problemes de diferent tipus a l’hora de prestar serveis a la feina. Pot provocar dolors que afecten l’esfera biològica, sociològica i social del pacient, així com laborals ja que minva la possibilitat no tan sols de realitzar petits i mitjans esforços, sinó també de mantenir durant hores una mateixa postura, requisits exigits en tota professió, encara que sigui de caràcter lleuger i sedentari. Hem de recordar que aquesta malaltia és altament incapacitant perquè produeix dolors i sensibilitat en tot el cos. Les persones que pateixen d’aquesta malaltia, també poden tenir altres símptomes com poden ser, la síndrome de fatiga crònica tot i haver dormit les hores suficients, depressió, falta de memòria o dificultat per concentrar-se i per recordar paraules o noms, seriosos mals de cap, dolor crònic del coll o l’esquena, dificultats per agafar el son, desequilibri, sensacions d’adormiment en diverses parts del cos, així com rigidesa de tot el cos que pot notar-se particularment hora al matí o després de romandre assegut per períodes perllongats o d’estar de peu sense moure.
Les causes de la mateixa són totalment desconegudes, però se solen relacionar amb esdeveniments estressants o traumàtics.
Tipus d’incapacitat existents
Després d’explicar a grans trets en què consisteix aquesta malaltia, hem de deixar clar quin és el sistema d’incapacitat existent actualment al nostre país. En primer lloc, i sempre parlant de la modalitat contributiva de les prestacions, cal distingir entre la incapacitat temporal i la incapacitat permanent. La primera d’elles tracta d’aquella incapacitat limitada en el temps, concretament la durada és d’un màxim de 12 mesos, prorrogables 6 mesos més en casos excepcionals on es pugui determinar que en aquest període la persona pot recuperar-se. La incapacitat permanent (que ha de derivar-se de la primera), en canvi, és aquella incapacitat que ostenta irreversibilitat al respecte i per tant no té cap límit temporal. Aquesta última incapacitat es divideix segons la seva graduació: incapacitat permanent parcial, incapacitat permanent total, incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
La incapacitat permanent parcial ocorre quan el treballador pateix una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a la seva professió habitual, i conseqüentment ha una sèrie de tasques que no pot realitzar en l’exercici del seu treball. Aquestes impossibilitats no poden anar referides a la realització de les tasques fonamentals de la seva prestació de serveis. En aquests casos, la prestació econòmica consistirà en una quantitat a preu fet.
La incapacitat permanent total és aquella que suposa que les principals tasques o totes les tasques de la funció habitual del treballador no puguin exercir. Tot i això, el treballador sí que podria dedicar-se a altres professions diferents. En aquests supòsits, la prestació econòmica consisteix és una pensió vitalícia, que podrà excepcionalment ser substituïda per una indemnització a tant alçat quan el beneficiari sigui menor de seixanta anys. La quantia de la pensió si és derivada de malaltia comuna no podrà ser inferior al 55 per cent de la base mínima de cotització per a majors de divuit anys, en termes anuals, vigent en cada moment.
La incapacitat permanent absoluta és aquella en que no pot realitzar cap tipus de professió o ofici sigui del tipus que sigui. La prestació econòmica serà d’una pensió vitalícia corresponent al 100% de la base reguladora.
La gran invalidesa és aquella incapacitat permanent absoluta que es veu agreujada per la situació que la persona, a més d’estar limitada pel que fa a la realització de qualsevol tipus de professió, necessita l’ajuda d’una tercera persona per a exercir les tasques més bàsiques de la vida diària, com poden ser el vestir-se, el menjar o el desplaçar-se a qualsevol lloc. En aquesta situació el treballador tindrà dret a una pensió vitalícia del 100% de la base reguladora, incrementant la seva quantia amb un complement, destinat a que l’invàlid pugui remunerar la persona que l’atengui.
Com es desprèn de l’anterior, la incapacitat permanent es configura amb un caràcter essencialment professional, de tal manera que per determinar la seva existència i grau, ha de posar-se en relació els òrgans i membres afectats per les lesions que pateix el treballador i la minva funcional i / o anatòmica que li provoquen, en relació amb les activitats que componen el seu professiograma laboral. Així mateix, si l’Institut Nacional de la Seguretat Social que és l’òrgan al qual li correspon declarar la situació d’incapacitat permanent en el grau que consideri a l’efecte de reconeixement de les prestacions econòmiques corresponents, determina una incapacitat diferent a la que es considera que es té dret, cal presentar una demanda contra aquesta entitat gestora. Demanda que ha d’expressar totes i cadascuna de les malalties patides en relació a les limitacions amb el treball i que s’han d’acreditar en el Jutjat del Social corresponent.
Fibromiàlgia i incapacitat permanent absoluta
En l’actualitat, hi ha molt poques sentències que determinin que únicament la patologia de fibromiàlgia és constitutiva de la incapacitat permanent en grau d’absoluta, que és aquella que comporta el dret a cobrar el 100% de la base reguladora com a pensió.
Un dels motius principals d’aquesta situació, és la falta de proves “sòlides” que demostrin quins són els danys que pateix el pacient diàriament a conseqüència de la mateixa i que li impedeixen realitzar qualsevol tipus de treball. Hem de tenir en compte que els jutges, no són metges i, per tant és molt important portar com a prova, bons informes mèdics, així com un metge especialista en el tema, capaç de transmetre la situació del pacient, les malalties que pateix i com aquestes li impedeixen la prestació de serveis de qualsevol tipus.
Recentment, concretament el passat mes de novembre, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia va reconèixer la incapacitat permanent absoluta a una dona de Girona, per entendre que no podia realitzar cap tipus d’activitat, incloses aquelles tasques de naturalesa sedentària que no requerissin esforços físics especialment intensos. Considera aquest Alt Tribunal que aquesta persona té un quadre crònic, persistent i greu, que ha de comportar la graduació d’incapacitat permanent absoluta. Per tant, considera que aquesta malaltia suposa no només la impossibilitat de l’exercici esporàdic d’una determinada tasca, sinó de la seva realització d’acord amb les exigències mínimes de continuïtat, dedicació i eficàcia. Estant aquesta persona, per tot l’anterior, incapacitada per assumir qualsevol gènere de responsabilitat laboral, per lleugera o senzilla que sigui la professió o ofici a què es dediqui.
Tot i això, hem d’advertir que les circumstàncies fàctiques concurrents en cada cas i la necessitat d’individualitzar cada situació concreta davant un hipotètic reconeixement d’incapacitat permanent (diferents malalties, divers desenvolupament de les malalties suposadament similars, edat del treballador, professió habitual ) fan que difícilment pugui donar-se una solució única i precisa per qualificar degudament la invalidesa permanent que correspondria segons les circumstàncies.
Per això, és recomanable anar ben assessorat sobre això per poder accedir a la prestació de la Seguretat Social que s’adapti millor a la seva realitat existent. Per aquestes circumstàncies, Lúquez ASSOCIATS, SL, compta amb professionals amb una llarga experiència en l’àmbit laboral que poden assessorar-li perquè tot es desenvolupi segons el previst i puguin quedar defensats els seus interessos de la millor manera possible atenent a la seva situació.