Modificació d’horari amb motiu de reducció de jornada per cura de fill menor de 12 anys – 2

Qui té a càrrec un menor de dotze anys pot sol·licitar una reducció de la jornada de treball diària entre un 12,5 i un 50%, amb disminució proporcional del salari. La concreció horària i la determinació del període de gaudi correspon al treballador dins de jornada ordinària. Quan el dret del treballador de concreció de jornada entre en col·lisió amb el dret de direcció i organització empresarial cal acudir a les circumstàncies concretes de cada cas:

Sentència del Jutjat del Social de Barcelona, ​​s’inadmet la sol·licitud de canvi d’horari d’una treballadora amb reducció de jornada. La treballadora estava adscrita, inicialment, a un règim de torns setmanals rotatius de matí i tarda, sol·licitant en l’any 2013 una reducció de jornada per guarda d’un fill menor, en torn fix de tarda, accedint l’empresa a aquesta sol·licitud. Al gener de 2015 sol·licita, pel mateix motiu, sol·licita passar a treballar en torns rotatius de matí i tarda, al que l’empresa també s’accedeix.

Novament, al novembre de 2015 comunica a l’empresa la voluntat de procedir a un canvi d’horari per passar a prestar serveis només pels matins per poder atendre adequadament al seu fill quan surt de la guarderia. L’empresa denega la seva sol·licitud i fonamenta que, en cas d’accedir, la botiga, durant dues setmanes cada mes, estaria ocupada per 3 dependents al matí i 1 només a la tarda, de manera que sobraria un dependent al matí i en faltaria un a la tarda, tenint en compte, a més, que la normativa de les joieries exigeix, per motius de seguretat que hi hagi almenys a 2 persones a la botiga en tot moment.

La sentència ha entès que la Llei només permet una reducció de jornada diària, el que descarta un altre tipus de reducció de jornada i, molt menys, un canvi en el sistema de torns, sent que la interpretació de l’art 37.6 ET, requereix valorar totes les circumstàncies concurrents per valorar si la denegació de la sol·licitud pot afectar la conciliació de la vida familiar i laboral i, per tant, implicar una discriminació per raó de sexe. Un cop fet aquest anàlisi, la sentència desestima íntegrament la demanda, en considerar que:

1. La treballadora no va aportar cap indici probatori sobre la necessitat de l’horari sol·licitat.

2. les dificultats organitzatives que planteja l’empresa són raonables, de manera que des del punt de vista dels drets constitucionals en joc, la petició de la demandant no tenia d’empara.

3. Des del punt de vista de la legalitat ordinària, la llei no contempla el dret del treballador a canviar el règim de torns.