Retribució de les vacances.
Retribució de les vacances.
En la mesura que en l’Estatut dels Treballadors no es quantifica la retribució corresponent a les vacances, els tribunals assenyalen que s’ha d’acudir al pactat en conveni col·lectiu i, en absència de pacte, al que preveu pels convenis de l’OIT on s’estableix que durant les vacances s’ha de percebre la remuneració normal o mitjana (inclòs l’equivalent en efectiu de qualsevol part d’aquesta retribució) amb inclusió de la mitjana anual de complements variables que corresponen a la jornada ordinària d’hores nocturnes, hores festives, hores de diumenge . fraccionament de jornada, ..
Per determinar què s’entén per retribució normal o habitual, no hi ha una doctrina general en la jurisprudència, tot i que del conjunt de les sentències cal extreure alguns criteris interpretatius:
– L’habitualitat o no de la percepció;
– Dependència estricta o no de la prestació real de treball;
– Entitat relativa al còmput del salari.
En una interpretació àmplia s’entén que ha de comprendre tots els conceptes salarials ordinaris en la seva mitjana, entenent per tals els vinculats de manera normal a l’acompliment de la jornada ordinària de treball, entre els quals s’han d’incloure els complements personals d’antiguitat, aplicació de títols, idiomes i similars, i els de penositat, toxicitat, nocturnitat, torns i altres derivats del lloc de treball, però no conceptes salarials extraordinaris conseqüència de l’excés o prolongació de jornada (hores extraordinàries) ni, naturalment, els conceptes extrasalarials (dietes, plus de transport). Així, doncs, perquè un concepte salarial sigui exclòs de la retribució de les vacances no n’hi ha prou que aquest concepte sigui a causa d’una circumstància no habitual en el treball realitzat, sinó que cal que el treball mateix que es remunera sigui també extraordinari.
Recent Sentència del Tribunal Suprem (2015.11.30), confirma els anteriors criteris i determina que no serveix per justificar la no inclusió de determinats meritacions en la retribució, la utilització d’un mecanisme de compensació pel qual s’incrementen altres conceptes de la nòmina, en aquest cas, els mòduls d’incentius. En aquest cas a més no queda provat que l’abonament per compensació s’hagi produït.