Un insult no sempre justifica un acomiadament immediat.
Un insult no sempre justifica un acomiadament immediat.
Els comentaris desafortunats abocaments al blog personal oa les xarxes socials d’un treballador sobre els seus companys, els clients o el seu propi cap, poden justificar el seu acomiadament. Els jutges tenen s’uneixin dura tasca a l’hora de valorar si es tracta d’un acomiadament procedent o improcedent quan hi ha insults i difamacions pel mig, ja que està en dubte la llibertat d’expressió i fins on pot arribar aquesta. Perquè el jutge inclini la balança a favor de l’empresari o de l’empleat, la manca ha de ser clara i ben argumentada.
Cal tenir en compte que encara que es consideri les xarxes socials com una cosa privada, una publicació en elles fora de la jornada laboral també pot comportar un acomiadament procedent.
Els jutges tenen en compte per determinar la procedència de l’acomiadament la intensitat dels insults. S’ha de valorar si es tracta d’un comentari esporàdic o si els insults s’han repetit en diverses ocasions.
També es valora el context en què s’han produït. Els jutges del TSJC, en una sentència de febrer de 2009, indiquen que la “degradació social del llenguatge ha provocat que les expressions utilitzades pel recurrent siguin d’ús corrent en determinats ambients, especialment en el marc de discussions”. Per aquesta raó, van considerar que la sanció d’acomiadament era desproporcionada.
Un dels drets fonamentals que protegeix la Constitució en el seu article 20.1 és el d’expressió. No obstant això, això no dóna carta lliure als ciutadans per dir el que els ve de gust emparant-se en aquest dret. La llibertat d’expressió empara la crítica, però no les injúries ni les calúmnies.